Recordo haver escrit: Res és per sempre, ni tan sols la innocència en estat pur. Doncs no és cert, avui una noia que -pateix-, no seria aquesta la paraula adequada, car la noia de la que us vull parlar tenia la síndrome de Down, però no donava pas la sensació de patirla.
Ha passat a quarts de vuit d'aquest mati de vaga, estaba aturat davant del caixer del BS esperant a una senyora que no s'aclarava massa i ja es veia a venir que la cosa anava per llarg. 
I aleshores ha passat, de sobte se m'ha aparegut com un ángel somrient la noia..
Bon dia! m'ha dit.
-  Bon dia bonica ha estat la meva contesta.
Aleshores la noia s'ha aturat davant meu, duia una motxila i a les mans un mòbil del que en sonaba música.
On vas tan d'hora?
- A treballar, ha contestat sonrient.
Ui! que no ho saps que avui hi ha vaga?
- Jo no, jo haig de treballar.
I on treballes?
Aleshores la noia m'ha donat el seu mòbil, ha despenjat la seva motxila de la que n'ha tret una cartereta i d'ella una tarjeta d'una residencia de gent Gran.
- Aqui és on treballo - m'ha dit -
- I t'agrada?
Molt, ha estat la seva contesta sempre sonrient.
- Doncs au, ves a treballar que no facis tard.

I la noia se n'ha anat carretera de Prats avall amb el seu somriure permanent als llavis, devia tenir uns 25 anys i era la innocència en estat pur, més que caminar quasi ballava carretera avall. Mentre s'allunyava he pensat en el denostat Serrat i la noia que s'ha posat a ballar. 



PLOU I FA SOL

No et faci dol mirar,
que hi ha bruixes que es pentinen,
i sargantanes que juguen a fet i a amagar,
i prodigis nous de trinca
que duu a la mà
la noia que s'ha posat a ballar.

Fugida d'un anunci de vermut.
Quin vent l'empeny...?
Quina veu li canta...?
Que el món és de ella,
balladora
sense parella.

Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.

Una noia s'ha posat a ballar
pel goig de trempar i riure
i perquè comença el temps 
que ens queda per estimar.
Arremanga't el cor i deixa-la entrar,
la noia que s'ha posar a ballar.

Potser ella és massa per al meu poble vell
de cor feixuc, mancat de paraules,
on l'arc de Sant Martí
mai no ha estat rebut
així.

Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.

JOAN MANUEL SERRAT