Una campanya a les xarxes socials ha convidat a totes les dones que hagin patit algun tipus d'agressió pel fet de ser dones a que utilitzin l'etiqueta "#me too - jo també" a les xarxes. D'aquesta manera es pot visualitzar que no és exagerat afirmar que totes les dones en algun moment han patit alguna agressió pel sol fet de ser-ho. Els homes no patim agressions per ser homes, igual que els heterosexuals no pateixen agressions per la seva condició sexual.
Hi ha marques associades a la identitat estigmatitzades, i als que no se'ns estigmatitza la nostra identitat, ens costa posar-nos al lloc de l'altre. N'hi ha que frivolitzen, sense tenir en compte que no es qüestiona un petit moment, sinó una acumulació d'anècdotes que pot arribar a ser insuportable.
En el cas de les relacions entre homes i dones, els homes no ens veiem a nosaltres mateixos com a agressors. Moltes obres de ficció tendeixen a presentar l'agressor com algú sàdic, un obsés on la maldat és previsible, que davant determinats estímuls es comporta malament. Però som molts que en algun moment hem comès una agressió, un insult, un tocament... potser només va ser un cop, o dos, pero ho hem fet, a vegades inconscientment sense donar-nos-en compte. Quants homes consideren que actes així són normals.
En el millor dels casos aquesta agressió per a nosaltres, pot ser un record feble, o pot ser que sigui motiu per presumir de la pròpia masculinitat. Però per a les dones no.
I no nomès hi ha l'agressió física, hi ha tambè el despreci, el menysteniment, el maltractament psicològic, producte d'una mal entesa i absurda superioritat intel·lectual. Tots com a persones podem patir agressions físiques o psicològiques, però no totes les persones reben agressions pel simple fet de la seva condició sexual. Això és el que molts homes heterosexuals són incapaços d'entendre. Que et parteixin la cara per una discussió no és el mateix que et parteixin la cara per ser home, perquè als homes mai ens parteixen la cara per aquest motiu. Però a les dones, als que no són heterosexuals, als membres de minories, si que els la parteixen per ser qui són. No cal ser un agressor malvat o sàdic a temps complet, és suficient amb un moment, oblidable per a l'home, i inoblidable per a la dona. I malauradament a dia d'avui, encara hi ha molts homes que això ni ho entenen ni ho volen entendre.
D´acord.
ResponEliminaSalut
Incluso la mujer que jamás haya sufrido maltrato alguno podría, legítimamente, manifestarse con dicho lema. Porque es una cuestión de género, es decir que no atañe sólo a "mujeres" sino a "la" mujer.
ResponEliminaDudo de que alguna mujer no lo haya sufrido
ResponEliminaYo la entiendo, en mi caso, he sido discriminado por mi sexo, se me han quitado los hijos, se me ha expoliado mis ingresos, se me ha insultado, vejado, estafado y casi arruinado por mi condición sexual. Ocurre que como son heterosexual, hombre y tengo trabajo, de mi y de las múltiples victimas de abusos como el mio, no se acuerda ni dios, y muchos quieren quitar la injusticia con más injusticia. Por cierto, yo nunca he, ni siquiera, dado una voz alta, a ninguna mujer y cuando digo a ninguna, es lo que digo.
ResponEliminaDaniel, tu caso que no és único és muy jodido, porque no tiene reconocimiento, hablé en una ocasión de la violencia de género femenina y me dijeron de todo menos bonico, y existe sobre todo en los divorcios, la psicológica, pero los otros casos són muchísimos comparados con el tuyo.
EliminaNo estoy de acuerdo, ocurre que nadie habla de nosotros, simplemente no interesamos...
ResponEliminahttps://blocfpr.blogspot.com.es/2012/01/de-la-violencia-de-generefemenina.html
Eliminasobre el tema del que te quejas.