UN AUTO QUE POSA VERMELL - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
UN AUTO QUE POSA VERMELL

UN AUTO QUE POSA VERMELL

Share This
- Els presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, durant la protesta davant de la Conselleria d'Economia -
L'auto d'ingrés a la presó dels líders de l'ANC i Òmnium, dictat per la jutge Lamela, em produiria vergonya si no fos perquè prima en mi el sentiment d'injustícia i la sensació d'estar assistint de nou a una utilització creativa del Dret per aconseguir que uns fets encaixin a cop de mall a un tipus delictiu per després donar traços gruixuts i cobrir l'expedient per justificar un ingrés preventiu a la presó.
No és una qüestió en absolut política. No hi ha presos polítics a Espanya. Ara, tampoc. Sí hi ha hagut i hi haurà errors judicials i voluntarismes a l'hora d'interpretar la llei. No és la primera vegada que això passa a l'Audiència Nacional. No és un secret que a l'Audiència Nacional de vegades algunes resolucions tiren per les costures, encara que jo no m'estranyo perquè fa molt que un vell magistrat em va explicar el paper tan fonamental que la Casa tenia per al manteniment i sosteniment de l'Estat.
La raó d'Estat també va moure injustes accions contra l'entorn d'ETA, algunes de les quals van ser finalment desautoritzades, però la presó se l'havien mamat, escolti. Només els vaig a esmentar el cas Egunkaria, en el qual es va dictar presó preventiva per a cinc persones i es va tancar un diari perquè després en una dura sentència quedés clara la vulneració constitucional que va suposar el tancament i es proclamés l'absolució de tots els implicats. També el tancament d'Egin va ser considerat il·lícit i la defenses portaven anys clamant per la "trampa jurídica" que va fer Garzón. I així podria posar més exemples. 
Només que en aquells anys molts van considerar que la finalitat última d'acabar amb ETA i amb la seva lluita per la independència justificava tapar-se una mica els nassos i el mateix sembla que està començant a passar ara amb l'intent secessionista català. És el camí de l'excés, ho advertia diumenge i ja és aquí.
Per això potser havia tant d'interès en portar aquest assumpte a l'Audiència Nacional fent un puntes de coixí, passant pel Codi Penal del franquisme, per convertir en competent a un tribunal els magistrats en ple ja van determinar el 2008 que no eren competents per a aquest delicte. 
És veritablement prodigiós. Per això potser no s'ha investigat per aquest cas a ningú més amunt dels líders socials i els Mossos, perquè qualsevol altre responsable per sobre d'ells estaria aforat al TSJC i comportaria la pèrdua de la ja oscil·lant competència. Costures aquestes molt tirants, però no són les úniques.
Té Lamela que apuntalar la sedició, on molts veuen altres delictes com desordres públics, danys i altres, i en això empra part del seu acte. Així en la resolució es relata com, Cuixart i Sánchez, van actuar a la manifestació "alçant-se com els seus promotors". Calia ficar el verb alçar encara que fos amb calçador per anar construint el tipus de la sedició. Aquest "alçar-se pública i tumultuàriament". Així que la jutge els alça com a promotors, encara que falti amb això al castellà, ja que cap d'ells es va erigir com a promotor de la manifestació en aquell moment sinó que venien sent-ho des de fa anys. El de tumultuàriament suposo que s'avala per les vegades que la magistrada es refereix als ciutadans en l'acte cridant-los "la massa" "la multitud" i altres sinònims per designar els manifestants. Però quan alguna cosa no encaixa convé reblar amb poca finesa perquè entri en el buit degut.

Així llegim paràgrafs extremadament sucosos per il·lustrar un delicte de sedició que ens relaten com "encara que les crides a les concentracions anaven acompanyats de la sol·licitud que la concentració fos pacífica, no es va remetre cap missatge ni es va comunicar a la massa de cap manera que no es violentessin els vehicles oficials". Ja ho saben els futurs convocants de manifestacions: no oblidin amb la convocatòria recordar que la manifestació és pacífica, que no es salti sobre vehicles, no es cremin contenidors, no escupin als policies i no posin un etcètera ja que qualsevol acció comesa per persones fora del seu control que no estigui inclosa i advertida en la convocatòria li podria complicar la vida.
Una vegada que es força el gens clar nexe entre el tipus objectiu i les accions que es relaten, es construeix també amb encert de volatiner l'ànim subjectiu que va moure els manifestants ja que la resistència era "un mitjà per assegurar la celebració del referèndum i amb això de la proclamació de la república independent de Catalunya". Una cosa tan directament inferible, dit amb total ironia, que a hores d'ara encara no sabem realment si va succeir.

I acabat l'edifici feble de la sedició que va tenir lloc aquest dia -doncs només s'investiga aquí que va passar el 20 i 21 i no cap altra cosa- es passa a considerar que tots dos activistes han d'ingressar a la presó perquè en el seu cas es dóna no una de les causes constitucionals per decretar-la 'sinó les tres'. Per a què ens quedarem curts. Hi ha risc de fuga dels Jordis perquè "les penes són molt altes". Espero que no fiquin ara els jutges d'Espanya com preventius a tots els que se'ls reclamen penes altes de presó. A més "hi ha risc de destrucció de proves" tot i que no es realitza en l'acte el més mínim esforç per motivar aquesta qüestió atès que ha de tractar-se de les proves dels presumptes comesos el dia 20 i 21 -no de res més- i no s'assoleix a veure quins puguin ser. Podria la magistrada haver-se molestat a il·lustrar-nos. Finalment, també considera que en els Jordis hi ha risc de reiteració delictiva perquè, diu Lamela, ja han demostrat que "han portat a terme de forma contínua i reiterada activitats de col·laboració activa i necessària en relació amb la concentració de persones dirigida a aconseguir per vies il·legals la independència", o sigui, el que ve sent convocar la penya per manifestar-se, quedant clar que aquí el que preocupa és que puguin tornar a treure a la gent al carrer més enllà que això constitueixi un acte de sedició o no. Espero ansiosa el recurs dels advocats de Cuixart i Sánchez. Vull que la Sala penal es pronunciï sobre la competència de l'Audiència Nacional en el delicte de sedició i sobre la motivació de la decisió d'arrabassar a banda i el més preuat per a un ésser humà que és la llibertat. Em consta que altres jutges de l'Audiència Nacional no haguessin dictat aquest acte mai. 
Confio en el sistema així que vull veure quan i com per això. Em van ensenyar que quan un jutge té algun dubte, el més mínim, sobre la necessitat absoluta d'empresonar preventivament a algú és el seu deure deixar-lo en llibertat. I no hi ha necessitat. Cap. La Justícia pot imposar-se sense forçar els límits, per la seva plena facultat per fer-ho. - Elisa Beni - eldiario.es

Comparteixo fil per randa el que escriu Elisa Beni, llevat que per a mi Cuixart i Sánchez són presos polítics.

15 comentaris:

  1. Dons encara ha sigut suau. Perque ha hagut :

    - Obstruccio a agents de la lley per executar la seva feina.
    - Segrest.
    - Destrucción de materials públics.
    - Robatori d´armes de foc.

    Crec que encara han surtit ben parats amb una sola acusaciò.

    Cuan es fá una aposta, hi ha que afrontar que es pot perdre.

    Vae Victis

    Saluuuut.

    ResponElimina
  2. - Obstruccio a agents de la lley per executar la seva feina. - nO JA EREN DINS QUAN VAREN ARRIBAR ELS MANIFESTANTS.
    - Segrest. - NO, NI DE CONYA
    - Destrucción de materials públics. - ELS COTXES QUE HO VA FER LA GENT, NO ELLS
    - Robatori d´armes de foc. - TAMPOC, ALLI ESTÀVEN QUAN VAREN SORTIR

    ALGUNA PREGUNTA MÉS?


    SALUT

    ResponElimina
  3. Robatori d´armes.

    La munició, va apareixer abandonada a Montjuich.

    Saluuut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo he escoltat que les armes ewren allí, la munició no ho sé. De totes maneres, I? . A veure, aquesta gentussa són forces d'ocupació que no han vingut aqui a fer amics, per tant, respecte el mínim.

      Elimina
  4. Ja dic jo, les màscares cauen. És bo que aixi sigui, tothom surt de l‘armari. Benvingut, Rodeticus.

    ResponElimina
  5. Un disbarat, que anirà continuant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i no ha acabat, demà serà un altre acte del drama, però continuarà. I això cansa molt.

      Elimina
  6. ¿ Quina mascara Peletero ?. Mai he ocultat el que penso sobre tot aixó.
    Pero mes enllà del que jo pensi, hi ha la realitat, i la realitat es molt tossuda.

    Saluuut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No li facis cas, ell està per damunt de tots nosaltres, pobres ignorants, i es dedica a pontificar a tort i a dret com un tertulià radiofònic. És com una taca d'oli que embruta i no s'en va o li costa molt de marxar.

      Elimina
  7. Jo no estic per damunt de ningú, però és possible que pontifiqui, Francesc, em sap greu si és així, però no vull expulsar als musulmans d’Europa per salvar la civilització occidental.

    És possible que pontifiqui, és cert, però us hauríeu de mirar al mirall per trobar la biga que porteu a l'ull, és convenient fer-ho de quan en quan.

    Sí, pontifico, però no dic mentides (tu tampoc ho fas, Francesc). Sovint qualifico els altres de cínics i d’hipòcrites, també és veritat, i comprenc que això molesti.

    Rodericus, fa un temps vas escriure uns bons apunts sobre la post veritat i els fets alternatius que et vaig elogiar molt perquè t’ho mereixies. Segur que sempre has pensat el mateix, però potser no ho sabies. L’altre dia també vaig sentir al Margallo, amb una conversa amb en Ramón Cotarelo, dir que ell havia estat un lluitador antifranquista (el Margallo). Ben segur que deuria ser també cert i que deia la veritat.

    Jo pontifico, però, repeteixo, no dic mentides. I potser semblo un tertulià de la ràdio. Millor això que ser un troll que comenta els articles dels diaris.

    Que tingueu salut.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc el que vols dir, i gràcies per citar als musulmans, vol dir que a més ets renonrós amb bona mermòria, pero flota en molts del teus comentaris un aire de displicent superioritat que molesta i no nomès a mi. La gent que deixa comentaris a un escrit me'ls deixa a mi i punt, però quan hi poses cullarada aconsegueixes una crispació que abans no hi era. Hi ha gent que ja no em deixa comentaris precisament per aixó, per no haver de llegir les teves respostes. Alguna cosa hi deu haver doncs del teu comportament, en la teva manera de comentar, que molesta i crispa. Dic jo.
      Dit això, ja saps que jo no censuro a ningú, i pots seguir pasant per aquí sempre que vulguis, pero rumia el quie t'he dit.

      Salut

      Elimina
  8. Accepto la teva crítica, però no em diguis rancuniós, això no t’ho accepto de cap de les maneres, no ho és recordar una cosa en la que tu creus fermament (n’hauries d’estar orgullós) i a mi em sembla absolutament fora de lloc i que a més no lliga amb la resta del teu pensament que aquí expresses. Repeteixo, sí, jo pontifico, és cert, però no vull expulsar a ningú que visqui honestament aquí, t’agradi o no t’agradi i dir-t’ho no és pas rancúnia, no ho és, Francesc, no ho és.

    Jo pontifico, però no qualifico a la gent d’idiota com fas tu sovint. Els altres són idiotes, la gent és imbècil..., com un vulgar dèspota il•lustrat. No sé qui adopta un aire de superioritat. Ja t’he dit, mirat la biga de l’ull, Francesc, mira-te-la, et sorpendràs.

    Dir-nos les veritats a la cara no ha de ser pas mai un problema.

    Un blog és un lloc públic i un ha d’acceptar la responsabilitat i les conseqüències en forma de rèpliques dures que comporta escriure les pròpies opinions en un lloc públic. Això no és pas un debat de la senyoreta Pepis, oi que no?

    I tens raó amb la meva manera de dir les coses, ho accepto i ho reconec i em disculpo públicament. Però l’altre dia parlàvem de violència i una forma que pren és la mentida. Tu la denuncies moltes vegades quan apareixen en els comentaris i fas molt bé, però mai dius, “escolta, fulano, ets un mentider”. Jo sí. I és clar, els mentiders s’ofenen.

    Em sap greu que per la meva causa molts ja no et comentin, no sabia que fos així. Però no t’amoïnis, aquest problema té molt fàcil solució.

    Casa meva és sempre oberta per a tu i per a qui desitgi entrar. Jo tampoc censuro mai. Allà hi trobaràs també insults d’un mentider que freqüenta molt casa teva.

    Estigues bé, Francesc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo de rancuniós ve dels musulmans, que m'ha semblat un cop baix. No ho sé, noi, les coses són com són, no com voldriem que fossin i la realitat es tossuda, i jo que sé, tot plegat és que últimament estem tots bastant descentrats i això tampoc ajuda. Demà serà un altre dia, pero vaja, no seria un dia qualsevol, sino un altre dia històric, que és el que ens té en general histèrics.

      salut.

      Elimina
  9. Bé, si t‘he ofès disculpa, Francesc.

    Tens raó, Francesc, tots estem histèrics. Cal baixar la histèria. Per ajudar jo m‘aparto de casa teva i no us molesto més.

    Una abraçada a tu i també al Miquel al que aprecio i respecto molt.

    ResponElimina
  10. Donem-nos un temps, a veure si ens centren tots plegats.

    una agraçada

    ResponElimina

.