Ahir es va instaurar el dia mundial 'del postureo', si fins i tot un tal M.Rajoy lluía un llaç de color lila a la solapa, que potser molestava a la senyora del circulo de semovientes, o al sotacarro de l'empresari Karl Jacobi d'Alella. Ahir era el dia dels #je sus Charlie, o #aturem la guerra, que malgrat un milió de persones manifestant-se no es va aturar. 
Fixeu-vos la poca força de la mani o manis d'ahir que ni tan sols cap partit polític les ha volgut fer seves, potser perquè saben que poc o res poden fer o poca voluntat tenen de fer-ho per solucionar els problemes reals i greus de les dones. Va quedar molt bonic i feia patxoca, pero em temo que de poc servirà. 
Ahir era el 8-M dia mundial o internacional de la dona, abans dita treballadora, avui ja no ho és, ni demà, ni passat..., ni l'altre. Fins el 8-M-2019 en que malauradament  les dones sortiran en massa al carrer per demanar exactament les mateixes reivindicacions que reclamaven ahir, i els partits polítics seguiran sense ni tan sols intentar fer seva la manifestació, de fet, les dones i els seus drets els importen poc pel que es veu. Com li deia el noi de l'enterrament de la seva iaia a Cioran. No hi ha res a fer, senyor, no hi ha res a fer, i és una llástima, perquè es palesa que vivim en una merda societat masclista i hedonista.

 De lectura interessant: 'ustedes perdonen, pero no suelo ir a manifestaciones amañadas' - Elena Escudero.