Em temo que els animals considerin l'home com un ésser de la seva espècie que, amb gran perill per a ell, ha perdut el seu bon sentit animal; que el considerin com un animal absurd, com un animal que riu i que plora, com un animal nefast.
Quants homes hi ha que sàpiguen observar? I entre el petit nombre dels que en saben, quants hi ha que s'observen a si mateixos? "Cadascú és el més llunyà per a si mateix".
El que sap que és profund s'esforça per ser clar; el que vol semblar profund s'esforça per ser fosc. Perquè l'home pugui tenir-se respecte a si mateix cal que sigui capaç també de ser dolent. - Federico Nietzsche
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
Yo creo que los animales, cuando no conocen al hombre les da igual, cuando lo conocen lo temen. Lo que nunca ningún animal ha hecho es crearse un dios a su imagen y semejanza, que eso no se si es oscuro, profundo, malvado o de idiotas.
ResponEliminaa eso me refería en este poema:
EliminaBALB (aterido)
Balb de fred íntim
d'aquell que no se'n va
que t'envolta de sobte
en tenir consciència
que ets un ésser
fràgil, desemparat,
inerme davant la vellesa
i la proximitat de la mort.
Una criatura esventada
dins un camp circular
abandonat a la propia sort
i als avatars del destí.
Ignorant i espantat
qualsevol nit d'estiu
sota un cel estrellat
que et recorda ets no res
- només -
una agulla minsa i ridícula
perduda al bell mig
d'un paller immens.
és de gente que anda perdida y asustada, perdida como una aguja en ese pajar inmenso que es el universo.
ResponEliminaBello poema.
ResponElimina