Comprar un habitatge és un esforç majúscul. La hipoteca relaxa el pagament, però el fet d'estar anys i anys afrontant ja s'adona del que implica ser propietari per a la butxaca. Una altra forma de demostrar-ho, molt més senzilla, és veure quants anys de sou íntegre necessitem dedicar per comprar una casa.
Encara que fer-ho és poc comú, en una situació hipotètica es veuen diferències notables en funció de la zona en la qual ens moguem. Definit com "el nombre d'anys de sou íntegre que un ciutadà mitjà necessitaria destinar per a la compra d'un habitatge de tipus mitjà", l'Índex d'Esforç Immobiliari elaborat per Societat de Taxació indica que un espanyol necessita de mitjana 7,5 anys de salari íntegre per a un habitatge.
Aqui, als ciutadans ens han ben ensarronat i encara no sabem com. A l'any 1970 un pis costava al voltant d'unes 700.000 pessetes, i el salari rondava entre les 20 o 25 mil pessetes al mes, o sigui que amb el salari de dos anys es podia adquirir un habitatge, a part que el cost de la vida era molt inferior al d'ara. Aquí l'euro hi ha tingut molt a veure, quan ens vam passar a la moneda europea l'any 2000, tot el que costaba 100 pessetes va passar a costar 1 euro, o sigui que de cop va augmentar un 66% el cost de la vida, més l'arrodoniment (sempre a l'alça).
Es deia, o millor dit ens deien, que comprar habitatge era només cosa nostra, que a Europa la gent llogava, cert, però a preus de lloguer raonables, cosa que aquí no és així, i en la mesura que amb l'última crisi, la gent es va tirar a llogar els preus s'han disparat en alguns casos com a BCN a preus abusius, mentre la gentrificació avança devorant-ho tot davant la inacció d'ajuntaments i Govern.
No hauria de sorprendren's que tanta gent decideixi ocupar habitatges, surt a compte, ja que aqui també el Govern i ajuntaments estan inactius emparant-se en què la llei no els permet, bla, bla, bla.
Això és un desastre que ningú mou un dit per pal·liar-lo i va camí de acabar com el Rosari de l'aurora, i sinó al temps.
7 Comentaris
En el resto de Europa la gente que vive de alquiler es la que no puede comprarse una casa y para mi por lo menos es un error enorme. Yo me fui a un pueblo porque me gustan las casas de planta baja, el jardín y no podía comprarme la casa que quería en Burgos y yo si hice la cuenta de mi sueldo anual.
ResponEliminaEs difícil de entender que en Burgos, habiendo sitio por todos los lados el suelo este tan caro, pero volvemos otra vez a lo mismo...
Un saludo
En Europa son más de alquilar, en Francia - antes - los tios de mi mujer como tenian tres hijos el estado les pagaba la mitad del alquiler, luz, gas, etc, lo cual justifica el que la gente no comprara vivienda y se fuera de alquiler...
ResponEliminaEs molt difícil fer una previsió de cap a on aniran els lloguers, pero el que es cert es que a la provincia de Barcelona surt mes a compte comprar en propietat, encara que sigui amb una hipoteca a trenta anys.
ResponEliminaEls PePeros van obrir la porta a la llibertat absoluta de lloguers, i la llei oferta-demanda ha fet la resta, al menys a Barcelona i Madrid.
¿ Que pasará cuan s´esgoti la febre del turisme aquí ?. Dons que els preus es desplomarán.
Salut
Al Vallès tambè s'ha disparat el preu dels lloguers, no és nomès a BCN. És la nova bombolla immobiliària, que tambè petarà.
EliminaY yo sigo creyendo en la Teoría de la Plusvalía.
ResponElimina¿Cuántos años de trabajo valía comprar una casa en 1970 en Barcelona...o en Burgos ?
¿ Y Cuántos años vale ahora v cuanto vale comprar la misma casa, en el mismo lugar con el salario actual ?
Seguro que nos salen más años de trabajo. Por lo que hemos perdido muchopoder adquisitivo, porque si se ha especulado con la vivienda y el terreno , no se ha hecho lo mismo con los salarios, sino tendría que costar los mismos años de sudor.
Salut
ja t'ho dic, al 1970 2 anys de sou, ara diuen que 7 però jo diria que fins i tot és més.
Elimina"A l'any 1970 un pis costava al voltant d'unes 700.000 pessetes, i el salari rondava entre les 20 o 25 mil pessetes al mes, o sigui que amb el salari de dos anys es podia adquirir un habitatge,
L'explicació al fet que pugin els lloguers al Vallès i en tota la província, és que la gent desplaçada fora de Barcelona busca pis de lloguer on sigui. Això està col·lapsant tota l'àrea metropolitana per "efecte dòmino".
ResponElimina