Als senyor Codina els van enviar una minyona de l'agència.
- Com et dius?
- Coné
- Coné? Quin nom més estrany!
- Coné Martinez Ucedo.
- I de quina santa o Mare de Déu és?
. Jo què sé.
- A veure, quin dia celebres el sant, tu?
- Tampoc ho sé.
- Hi ha alguna hac intercalada?
- No sé què és, això que diuen.
- Porta accent a la e?
- Per què em pregunten aquestes coses?
La minyona era d'un poble d'Extremadura.
- És gaire corrent, aquest nom, al teu poble?
- No.
- Tu ets l'única que te'n dius?
- Em penso que sí.

 Els senyors Codina van discutir entre ells com es  devia escriure aquell nom i en un paper va posar: Coné, Cohné, Conhé, i ho van ensenyar a la noia, però la noia no en sabia res.
Els senyors Codina van presumir davant les amistats de minyona amb nom exòtic.
- Tenim una noia que no endevinafrieu mai com es diu.
- No?
- Es diu Coné.
- I com s'escriu això?
- Vet aquí el problema.
- Però és nom de sant, de santa, de Mare de Déu?. Que potser és un nom estranger?
- Vet aquí el misteri.

 Amb el temps el misteri s'aclari. Sembla que va ser quan la noia es casà i van demanar els papers. Es deia Eulalia Martinez Ucedo. Resulta que quan el seu pare la portà a batejar va dir:
- Quiero que le pongan de nombre Aulalia.
I el capellà contestà:
- Aulalia, no; con e.
I el seu pare:
- Bueno, como usted mande. Coné
I llavors, els del poble.
- Quin nom li heu posat, a la nena?
- Coné.
- Coné?
- Sí. Ho ha dit el capellà.

FI

Aquest compte de Paco Candel a 30 mol pessetes per un home publicat a l'any 1968, es practicament clavat a aquest còmic de Condorito. Qui ha copiat a qui no ho sé, o potser és una casualitat, passa com amb la història de 'el ochu' que el pare l'explicava com a una història viscuda per ell amb un del seu poble quan feien la mili a Ourense i altres també expliquen la mateixa història situada en un altre lloc i personatges.