Als senyor Codina els van enviar una minyona de l'agència.
- Com et dius?
- Coné
- Coné? Quin nom més estrany!
- Coné Martinez Ucedo.
- I de quina santa o Mare de Déu és?
. Jo què sé.
- A veure, quin dia celebres el sant, tu?
- Tampoc ho sé.
- Hi ha alguna hac intercalada?
- No sé què és, això que diuen.
- Porta accent a la e?
- Per què em pregunten aquestes coses?
La minyona era d'un poble d'Extremadura.
- És gaire corrent, aquest nom, al teu poble?
- No.
- Tu ets l'única que te'n dius?
- Em penso que sí.
Els senyors Codina van discutir entre ells com es devia escriure aquell nom i en un paper va posar: Coné, Cohné, Conhé, i ho van ensenyar a la noia, però la noia no en sabia res.
Els senyors Codina van presumir davant les amistats de minyona amb nom exòtic.
- Tenim una noia que no endevinafrieu mai com es diu.
- No?
- Es diu Coné.
- I com s'escriu això?
- Vet aquí el problema.
- Però és nom de sant, de santa, de Mare de Déu?. Que potser és un nom estranger?
- Vet aquí el misteri.
Amb el temps el misteri s'aclari. Sembla que va ser quan la noia es casà i van demanar els papers. Es deia Eulalia Martinez Ucedo. Resulta que quan el seu pare la portà a batejar va dir:
- Quiero que le pongan de nombre Aulalia.
I el capellà contestà:
- Aulalia, no; con e.
I el seu pare:
- Bueno, como usted mande. Coné
I llavors, els del poble.
- Quin nom li heu posat, a la nena?
- Coné.
- Coné?
- Sí. Ho ha dit el capellà.
FI
Aquest compte de Paco Candel a 30 mol pessetes per un home publicat a l'any 1968, es practicament clavat a aquest còmic de Condorito. Qui ha copiat a qui no ho sé, o potser és una casualitat, passa com amb la història de 'el ochu' que el pare l'explicava com a una història viscuda per ell amb un del seu poble quan feien la mili a Ourense i altres també expliquen la mateixa història situada en un altre lloc i personatges.
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Son acudits de la vida. Un metge oftalmòleg sudamericà em va examinar les retines i el fons de l'ull, jo estava sentada davant del seu aparell i ell darrera del seu aparell observaba les retines i va i em diu: separese, i jo li dic, si normalmente un ojo se parece al otro aunque no son idénticos si se parecen.. jajja i ell em diu, no yo le decía que ya puede retirar la barbilla del aparato. Vaig donar per fet que em deia separese de se parece aplicant el salero del seu accent.. en fi, sort que no vaig pensar en l'estat civil, imagina't que el metge després de mirar-te les retines et diu, sepárese jajaj no va ser tant greu la cosa però vam riure i això és el que compte al cap del dia. Coné :D
ResponEliminaSeparese o sepárese sona gairebè igual, que bueno que viniste a contarme esta anècdota!
ResponEliminaEl cuento lo había leído. Siempre me hizo gracia.
ResponEliminaUna abraçada.
jo fa molt de temps, tinc el llibre de Paco Candel, el que m'ha fet gracia és la coincidencia amb l'altre Coné el Condorito.
ResponEliminaAllá por los cincuenta, un sargento pasa revista a los quintos recién llegados al campamento de instrucción.
ResponElimina-- ¡ A ver !, ¿ usted como se llama.
-- Bartolo, mi sargento.
El sargento le da una sonora bofetada.
-- Se lo vuelvo a preguntar, ¿ como se llama usted ?.
-- Bar....Bartolo, mi sargento.
El sargento vuelve a abofetearle y le replica :
-- ¡¡ Bartolomé, usted se llama Bartolomé !!. ¿ De acuerdo ?
El sargento se dirige al siguiente recluta.
--¿ Y usted, como se llama ?.
-- Manolomé, mi sargento, ¡¡ me llamo Manolomé !!.
-- Fin de la cita--
molt bó! RODERICUSMÉ
EliminaJAJAJ SONA A HISTORIAS DE LA PUTA MILI DEL JUEVES, RODERICUSMÉ...
ResponEliminaHo sembla, ¡¡ eh !!. Anyoro al Ivá, al Sargento Arensivia i al Maki Navaja i la seva colla.
EliminaL'Arensivia encara piula, és Zoido
ResponElimina¡¡ Yes, of course !!, y sense uniforme. El pitjor, es que no fa cap grácia, mes aviat dona por.
Elimina