Estimeu-vos els uns als altres… Sí, però sense excedir-vos. La gent sensata de sempre ho ha vist així, car si estimeu desorbitadament el vostre proïsme, correu el risc de ser així mateix estimats desorbitadament per ell, i això acaba sent incòmode. ‘Hay amores que matan’ diuen en castellà. Per tant arribo a la conclusió que qui em suporta m'estima... Uf! I, ¿Per què no ‘odieu-vos els uns als altres’, segons la lògica de la lluita de classes, ens deia Joan Fuster. De l'amor a l'odi només hi ha un pas - diuen -, i no és el pas del matrimoni; de fet, diuen que nomès es pot odiar el que abans s'ha estimat. Sovint és confón l'odi amb el menyspreu o menysteniment de l'altre, i l'odi és molt més visceral, poc n'he vist a Catalunya i si habia vist odi, odi visceral fa anys al país basc.