No cal fixar-s'hi molt, per adonar-se que aixó de viatjar en avió, sobretot a l'estiu, és cosa de pobres, l'única condició social que explica que la gent aguanti el que la deixin tirada en aeroports, la tinguin llargues hores en espera de les maletes amb cara d'estaquirot, si no els hi perden en les cintes transportadores, i vols cancel·lats o amb retard.
Els rics no volen a l'estiu i menys a llocs exòtics i llunyans. Saben de les dificultats de volar i avancen unes vacances de proximitat amb les seves jornades de navegació, altres amb una mica de muntanyes verdes i cap als aeroports on aquest estiu els pobres seran putejats per altres pobres que a sobre els agafa per fer vagues. De fet, els rics mai fan vacances, ells practiquen l'oci indolent, i ho fan tot l'any, ja fan prou deixant fer vacances als pobres.
Cada estiu vivim una lluita de classes, però de pobres contra pobres, I no li veig solució a l'assumpte, que tant em complica les vacances d'agost, pel que fa uns anys (des que em vaig jubilar) les he passat a setembre, de fet tinc la resta de l'any per viatjar sense aclaparaments, a més el govern avui m'ha fet un ingrés extra a la pensió dels endarreriments i amb això gairebé em dona per comprar-me un avió, o dos, com Julio Iglesias, un de gros per viatjes transonceànics i un de més petit per vols interiors.
A diferència dels rics, els pobres no aprenen i corren en fila índia als aeroports a l'agost per acabar sortint al telenotícies amb cara de pena, encara que sembla que gaudeixin amb la sodomització a la qual són sotmesos, i així explicar en twitter o instagram que porten set o vuit hores d'una cua a una altra i han perdut la connexió amb el seu vol a Tailàndia, o ves a saber on, i ni flowers saber on tenen les maletes - tot d'allò més normal - sense que la companyia aèria hagi tingut el detall de donar-los cap informació, un entrepà o almenys ampolletes d'aigua. Això succeeix quan es pot viajar a l'estiu a qualsevol part del món, amb banyador i xancletes. I a sobre, per més conya, quan tot aquest suplici ha passat, els pobres tornen a la realitat de setembre i l'únic que se'ls ocorreix fer es explicar a tothom lo bé que s'ho han passat i com han desconnectat, encara que mitges vacances les hagin passat a les sales d'espera dels aeroports, i patidors com són de mena, encara estan satisfets i ja planifiquen les properes vacances, el calvari del següent més d'agost.