Les noticies que rebem de Mèxic són gairebè sempre negatives, que si narcos, assassinats a l'engrós, feminicidis i maquilas a Ciudad Juarez, corrupció, contaminació, vaja, un país immers en un caos de degradació que és cap on apunta la nostra societat futura. Però aquesta noticia de Mèxic és reconfortant, parla de com reaprofitar el plàstic per fer cases, ampolles de plàstic convertides en maó: així es construeixen cases per a afectats pel gran terratrèmol a Mèxic. El sisme del 19 de setembre va generar una onada de solidaritat gairebé instantània a Ciutat de Mèxic. En qüestió d'hores, van començar a amuntegar en els centres d'acollida caixes de menjar enllaunada, medicines, articles de neteja i milions d'ampolles d'aigua.


En rebre en el seu telèfon una imatge com la següent, el primer que va pensar l'arquitecta Vanessa Rendón va ser que tota aquesta ajuda acabaria a les escombraries després de complir el seu propòsit. Però el segon que va passar pel seu cap va ser un projecte ecològic: reutilitzar aquestes ampolles i, al mateix temps, seguir ajudant els damnificats a reconstruir cases amb maons fets de plàstic PET (polietilè tereftalat), també coneguts com a 'ecomaons'.
"Un amic i jo vam decidir obrir una pàgina de Facebook aquest mateix dia, vam crear el logo i en una hora va arribar el primer missatge", explica Rendón en entrevista telefònica amb Mexico.com. Qui els contactava era una altra arquitecta de la Universitat Iberoamericana oferint recol·lectar ampolles de PET en el seu campus. En les següents hores, i davant la sensació d'urgència que es vivia a la ciutat, el primer equip de vem Mx (Habitatges Emergents Mèxic) es va formar en un temps rècord.
La seva convocatòria es va fer viral i l'equip va rebre més d'un milió d'envasos de PET, que es van guardar temporalment en magatzems prestats per diverses empreses. Des de llavors, l'associació ha entregat tres habitatges acabats a famílies de baixos recursos, i actualment treballa en la construcció d'unes altres quatre.
La construcció amb maons de PET és una tècnica tradicional -diu Rendón-, ja que també ha d'haver una fonamentació prèvia i s'utilitzen reforços -coneguts com 'castillos'- per assegurar l'estabilitat de l'estructura. "La diferència és que en lloc de maons utilitzem ampolles de PET farcides de sorra o de terra", explica l'arquitecta. "Se poden emplenar amb escombraries, però és més lent".
El primer projecte que l'associació va posar en peu va ser un "habitatge emergent" per a un home que havia perdut casa després del sisme del 19 de setembre a Sant Miquel Tecuanipa, en Tochimilco, Pobla. El petit refugi, de nou metres quadrats, es va construir amb més de 2.500 ampolles de PET i va tenir un cost aproximat de 60.000 pesos (uns 2.670 euros).


L'arquitecta explica que al principi no va ser senzill convèncer les famílies damnificades que el PET era una bona opció. "La gent s'imaginava que anàvem a fer cases d'escombraries", recorda. Això va canviar quan la primera construcció va estar acabada i van veure fotografies del resultat.
Després dels seus primers mesos d'activitat, vem Mx va canviar la tècnica de l'ecomaó per una més eficient. Un grup d'enginyers originaris de Puebla es va posar en contacte amb l'associació per a oferir-li el seu invent patentat. En diuen PET alleugerit i consisteix en malles que s'omplen amb ampolles de PET buides i després es cobreixen amb ciment per convertir-se en sostres o murs.
"El temps que t'estalvies d'omplir ampolles és moltíssim", diu Rendón. "És el mètode que més ens ha funcionat per lliurar els habitatges el més ràpidament".

Un interessant reportatge de la TV Mexicana sobre el plàstic que ens ofega: