Les vacances són el moment propici per modificar el nostre ritme habitual, per defugir les presses i l’estrés, per descansar i fer aquelles coses que el frenètic dia a dia va convertint en pendents. Perquè hem entrat en una espiral de la immediatesa. On tot sembla urgent. On no ens queda temps ni per respirar. I necessitem fer una pausa.
“Creo que vivir deprisa no es vivir, es sobrevivir, -diu Carl Honoré, autor del llibre Elogio de la lentitud- Nuestra cultura nos inculca el miedo a perder el tiempo, pero la paradoja es que la aceleración nos hace desperdiciar la vida.”
Tom Hodgkinson, autor de “Elogio de la pereza”, un llibre similar que ell mateix defineix com “el manifest definitiu contra la malaltia del treball”, proposa coses tan radicals com escaquejar-se de la feina o instaurar els dilluns com “el dia de trucar al treball i dir que estem malalts”.
Certament, comencem a ser conscients de que tenim un problema. I per això sorgeixen moviments com slow food, la Cittá slow o fins i tot slow e-mail (es tracta de reduir les vegades al dia que mirem el correu).
La filosofia de la lentitud pot resumir-se en una paraula: equilibri. I com es troba aquest equilibri? Això ja depen de cadascú. Potser podem aprofitar les vacances per meditar-ho.
Prova de la lentitud i estalvi, o sia lentitud i mandra, en comptes d'escriure res, copio i enganxo d'aqui.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Per mi quant els altres fan vacances són les meves vacances. Juliol i agost jornada intensiva fresqueta al despatx poc estrès perquè els que m,estressen van marxant de vacances i jo aguanto aguanto feliç fins al final. Només faig dues setmanes a l,any perquè jo vull, en realitat me,n toquen cinc però amb dos i la intensiva d,estiu em dóna temps de fer el cargol i més, cinc és massa, tres també es massa, després es una putada tornar al ritme habitual. Ja ho és quant s,acaba la jornada intensiva... No, jo prefereixo els mesos de bogeria turística, treballar a un ritme acceptable, a un ritme que tens temps d,apreciar el que fas i com ho fas, també tens temps de veure on pots millorar etz.. és l,slow curring.. super productiu amb migdiada inclosa.. això és vida, no les vacances fent cua i tirant la tovallola a qualsevol tros de sorra. La gent s,ho tindria que plantejar això en totes les feines. De fet d,uns anys cap aquí m,adono que no sóc de les poques que ho fan així, cada cop hi ha més gent que si pot fa les vacances en un altre moment de l,any.. on s,està millor que disfrutant de la intensiva d,estiu? Enlloc... Això és vida...
ResponEliminajo hi estic ara tot l'any de vacances, però ja quan treballava, les agafava sempre sempre que podia al setembre, tot és més tranquil.
ResponEliminaNos hemos acostumbrado a quererlo todo para ayer.
ResponEliminaA la inmediatez. A dar la vuelta al mundo en tres horas.
Imposible.
las cosas requieren el tiempo que tienen, y las personas requieren mucho tiempo más.
Salut
Ja ho deien els de Siniestro Total: ante todo mucha calma.
EliminaQue suerte,en mi caso nunca tengo vacaciones.Soy el jardinero,el cuidador de la piscina,el proveedor de alimentos,el cocinero de paellas.Si se tercia el cambia pañales.Todo a un ritmo frenético,sin tregua.Incluso hago de alguacil,cuando mis nietas se pelean entre ellas,he de apaciguar,sin tener que sacar el revolver.
ResponEliminaTengo de ayudanta,o yo de ella,a mi mujer que suele decir que ya descansaremos,cuando estemos bajo tierra.Que ahora hay que moverse.En esta época del año,en Andalucía abren bares con mesas,para disfrutar de la fresca y la degustación de caracoles cocidos con mucho picante,es una forma inteligente de luchar contra el calor.Los caracoles,no son los de Lleida,son pequeños criados en granjas,como todo,antes era salvaje,pero dijeron que tenía parásitos y se acabó su ingesta.Nunca me gustó ser caracol,hay que moverse,es la única forma de vencer los dolores y achaques.
Asi no vale, hoy tengo al nieto y el perro de mi hija y a la Sargento Romerales le ha dado por limpiar las persiana de aluminio. Cagonlaputen, que dura es la vida del jubilado.
Elimina