Llegeixo a un  tuit: Els actes del 17-A els ha de presidir un heroi, no algú que ha justificat la violencia contra els catalans. I l'acompanyen amb una foto del Sr. Trapero. 
No m'he pogut estar de contestar: Perdò on i qui es l'heroi?, no fotem. 


Ja fa temps que els herois no sovintegen i sI de cas n'hi ha algún és dins el món de la quotidineitat, del dia a dia, però aquests herois modests són anònims, i els hauriem de buscar en ONG,s o similars, però el Major, perdó, Major vitalici Josep Lluís Trapero no és un heroi, com no ho són els qui estàn a la presó, si de cas i com a molt són víctimes, la majoria d'ells, dels seus propis errors, encara que no seria aquest el cas del Major Trapero, que simplement és va limitar a fer bé la seva feina.
D'entrada el millor homenatge que es podria fer a les víctimes dels atemptats del 17-A, es no fels-hi cap homenatge, ja el varen tenir al seu moment ara farà un any, però ja posats a fer el paripé (que d'aixó es tracta), quantes menys autoritats hi hagi, millor, començant pel Borbó que no hi pinta res, i en això estaria d'acord amb el tuit, però lo de l'heroi, home: de la mateix manera que a vegades la inteligencia pot ser cursi i carrinclona (vegis un tal Punset), l'independentisme tambè cau sovint en aquest estat, començant per Quim Torra, que ha creat escola amb lo de fer un Tortosa, i altres carrincloneries infantiloides.
Aquestes coses pasen quan es viu en un món de fantasia lluny del món real, i no és bo, ni pels uns ni pels altres. Al cap i a la fi, una vegada més, més o menys obscenament es juga amb les víctimas del terrorisme pels propis interessos.