Entrevistat per Carlos Alsina a onda cero, Pablo Casado s’ha despatxat a gust afirmant que no es pot dialogar amb el sobiranisme català “amb una pistola a sobre de la taula”. Literalment: La cara d’incredulitat d’Alsina, poc sospitós de simpatitzant independentista, era tot un poema. L’afirmació és repugnant: demostra un registre ètic lamentable i un respecte a la veritat nul. Quan Alsina li pregunta: sap el que ha dit, Casado respon que era una manera de parlar, però ja ha escampat la merda, car la gent es queda amb una pistola sobre la taula i no en que era una manera de parlar. I a aquesta afirmació que sembla que els mitjans no li han donat massa importància, per a mi és gravísima i hauria de tenir consequencies per Casado, però no les tindrà, i aqui part de la culpa és dels mitjans que donen prioritat a altres noticies com la de  les mentides de la Minista Delgado, que deuen trobar més llaminera.
ROGER STONE
Casado es mostra com a alumne avantatjat de Donald Trump, immers en un exercici de pura apoteosi de la 'postveritat’. Però més enllà de la valoració que es pugui fer d’aquest tipus d’intervencions el realment significatiu és el que significa en termes polítics. Es tracta, en definitiva, d’una mostra més de la carrera entre Albert Rivera i Casado per ocupar l’espai del nacionalisme espanyol més dur, essencialista i conservador. Carrera observada amb complaent mirada pel mascle alfa de la dreta espanyola: José María Aznar.
En el fons, del que es tracta no es de dir la veritat sinó de construir el relat de la seva veritat, de la que els hi convé escampar, d'aixó va la posveritat.
La guerra bruta ve de vell, però a Espanya s'ha sofisticat, és el paradigma Stone. Roger Stone ha estat referit de diverses maneres en els mitjans com un "entabanador polític brut", un "infidel de renom", i un "estrateg republicà veterà". En el transcurs de la seva carrera política, Stone ha estat àmpliament considerat com a promotor d'una sèrie de falsedats i teories conspiratives, entre elles la de que Barack Obama no era nord-americà. I s'ha de reconéixer, malgrats ens pesi que aquest sistema repugnant funciona i dona resultats, i tambè vots. Sobre Roger Stone hi ha un documental molt interessant a Netflix.