• Si el Suprem arxiva la petició contra Pablo Casado, estarà admetent que, a Espanya, davant la Justícia, hi ha dos tipus de ciutadans: els normals i els aforats, la presumpció d'innocència dels quals és més gran. Els fiscals li han ficat ritme a la cosa; és hora de sortir a ballar.
'Luis Navajas, teniente fiscal del Tribunal Supremo'. EFE

Potser hi ha hagut suborn impropi però ha prescrit i no s'aporten evidències suficients sobre la seva cooperació necessària en un delicte de prevaricació com per aixecar l'aforament a Pablo Casado, d'acord amb la doctrina del mateix Tribunal Suprem. O sigui, pot ser que a Casado li regalessin el títol però només hi ha sospites i conjectures que fos amb la seva cooperació i amb això no n'hi ha prou per desaforarle. Que el Partit Popular celebri semblant conclusió del tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas, com una victòria només indica que la seva moral ha caigut tant que, en matèria de tribunals, els val que no sigui una derrota per golejada.
Que al tinent fiscal li sembli versemblant que a algú puguin regalar-li un títol universitari sense la seva cooperació necessària per tirar endavant la complexa farsa que requereix l'aparença de la seva tramitació entra directament en el terreny de la imaginació i la fantasia; especialment quan fins a tres imputades ja han reconegut davant la jutgessa que, efectivament, els regalaven el títol, ho sabien i se'ls indicava com cooperar per obtenir-lo.

El problema ara el té la Sala Segona del Tribunal Suprem. Ha de triar entre desautoritzar el tinent fiscal Navajas o desautoritzar la jutgessa Rodríguez Medel qui, en un sagaç moviment defensiu, s'ha afanyat a demanar al Ministeri Fiscal el seu criteri sobre les alumnes del màster ja imputades, si el suborn també ha prescrit i res substància la concurrència de cooperació per a la prevaricació. Caldrà llegir amb interès l'escrit de la Fiscalia. Si manté el seu criteri no li quedarà més remei que contradir al tinent fiscal i seguir donat suport a la jutge. Si, amb les mateixes proves, recomana mantenir les imputacions mentre al Suprem no es procedeix contra Casado, perquè en estar aforat es requereixen evidències més sòlides, estarà evidenciant una situació que encaixa malament en la nostra Constitució. L'aforament només afecta a la jurisdicció, no reforça la presumpció d'innocència de l'aforat ni de bon tros augmenta el pes de la càrrega de la prova, especialment quan no es tracta de delictes derivats de les seves responsabilitats polítiques.
Si el Suprem accepta els arguments del tinent fiscal i arxiva la petició contra Pablo Casado estarà admetent exactament el mateix. Estarà sancionant que, a Espanya, davant la Justícia, hi ha dos tipus de ciutadans: els normals i els aforats, la presumpció d'innocència dels quals és més gran i a qui protegeix de manera reforçada el principi de càrrega de la prova. No importa com ho argumentin, el que quedarà en no pocs ciutadans és que, si estàs aforat, ets més innocent i els qui acusen han de provar més la teva culpabilitat que si ets un votant de a peu, fins i tot respecte a la comissió de delictes que res tinguin a veure amb l'acció política del aforat.
Si el Suprem no fa cas la petició estarà contravenint a la Fiscalia del Tribunal mateix, però ratificant els arguments d'una jutge i els fiscals madrilenys que van donar suport totes i cadascuna de les seves peticions, sense contradir una instrucció que, de veure's compromesa, deixaria en uns llimbs penal les sòlides evidències que apunten a la comissió múltiples delictes en el ja mític Institut de Dret Públic d'Álvarez Conde. Els fiscals li han ficat ritme a la cosa. És hora de sortir a ballar. - ANTÓN LOSADA - eldiario.es