Les imatges del referèndum de l'1-O des de les càmeres dels agents, revelades per eldiario.es la setmana passada, van mostrar una perspectiva fins ara desconeguda sobre els successos d'aquell dia. Ara, quan es compleix exactament un any, aquest diari publica en exclusiva nous vídeos de l'actuació dels antiavalots en 9 escoles de Barcelona. Es tracta d'una vintena de vídeos en total que els agents van gravar des dels seus càmeres reglamentàries i que el jutge que investiga les càrregues ja ha reclamat. 

Escola Ramon Llull 


Aquest col·legi del centre de Barcelona va ser un dels primers objectius de la Policia Nacional, i també on va actuar amb més contundència. A la Ramon Llull es va produir el tret de bala de goma que va impactar a la cara de Roger Espanyol, per la qual cosa acabaria perdent la visió d'un ull.
Després carregar fora de l'escola i aconseguir accedir, els agents es van emportar les urnes abans que comencés la votació.



La tensió en els voltants de l'escola va continuar encara diversos minuts. Després de conèixer-se que s'havien produït ferits de gravetat, la premsa va acudir al centre, cosa que també va provocar xocs amb la policia.

 Escola Pau Romeva

 En aquest col·legi situat al districte de les Corts també es van viure moments de màxima tensió quan a mig matí una vintena de furgons de la Policia va acudir al centre per requisar el material. Un grup de votants es va asseure a la carretera per tancar el pas als agents, i aquests els van desallotjar. Va ser una de les escoles que va acabar tancada.


Escuela Pau Claris

L'escola Pau Claris també va ser un dels primers objetius de 'las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado' el matí de l'1 de octubre.


Després dels moments de tensió viscuts a la primera escomesa, l'afluència de votants acaba fent retrocedir a un nodrit grup de policies, que al vídeo acaben sortint del pati de l'escola. Finalment accedirien i requisarían el material de l'escola, tancant.
Escola Aiguamarina

Aquest va ser un altre dels centres en què la Policia va actuar a primera hora. Situat al districte de Nou Barris, al Aiguamarina els agents entren obrint una porta lateral a cops de mall, després del que obren un altre dels accessos principals.


 Col·legi Mas Casanovas

 Al Mas Casanovas, situat a Horta-Guinardó, les situacions de major enfrontament van ocórrer durant l'entrada de la policia al recinte. D'aquestes no han quedat imatges policials gravades, però sí del moment en què requisen les paperetes, de manera calmada. 
L'accés de la Policia al centre Mare Nostrum, també a Horta-Guinardó, no fou senzill. L'afluencia de gent darrere d'una porta de ferro va obligar als agents a obrir-la, traient a la gent a empentes. 


Institut Jaume Balmes

 El Jaume Balmes, en ple Eixample, va ser el primer centre on es van registrar càrregues de la policia. Les escenes en aquest punt de votació van ser especialment dramàtiques per la presència d'ancians i nens entre els amuntegats davant la porta de l'institut. Els agents finalment van aconseguir entrar i requisar el material electoral, donant el centre per tancat. El vídeo de la "puntada de les escales", que es va convertir en viral, es va produir aquí.


Escola Àgora

 Les càmeres que alguns agents portaven instal·lades en el seu uniforme van registrar també moment curiosos, com aquest passat a l'escola Àgora de Nou Barris, quan els policies van intentar aixecar a pols un cotxe que els impedia el pas.


Escola Dolors Monserdà-Santapau

En aquest centre del barri de Sarrià es van produir algunes de les imatges que van donar la volta al món, en produir-dures escenes d'acarnissament contra votants. El vídeo que van deixar gravat els agents, però, registra únicament la seva sortida de la zona, entre esbroncades i insults de la gent que els acomiada.



 Aquell dia de fa un any, no pensaba anar a votar, però estava twitter deixant constància de la brutalitat policial des de primera hora del matí, i com mes d'un després ha confessat, vaig decidir anar a votar, per dignitat, davant la indignitat de la violència desproporcionada de la policia. Segueixo preguntant-me un any després, com és possible que un referèndum sigui una cosa il·legal i no un dret col·lectiu, i segueixo preguntant-me també si era necessària tanta violència.