"La llarga marxa és una inquietant novel·la de Stephen King. Fent una breu sinopsi, la novel·la ens remet a una societat ultraconservadora que ha portat al paroxisme els seus trets més perversos, dominada per un estat policial. L'esdeveniment més important dins d'aquesta societat és la més extraordinària competició esportiva, una esgotadora marxa a peu on una relliscada pot ser l'última. Els competidors: cent adolescents triats per sorteig i decidits a passar sobre els cadàvers dels seus companys per arribar a la meta. El premi: fama i fortuna per al guanyador, és a dir, per a l'únic supervivent... Només un serà el triomfador."
La llàstima d'aquesta llarga marxa d'hondurenys i ciutadans d'altres països que travessa Mèxic camí dels Estats Units, a diferència de la novel·la de King, és que aquí em temo que no hi haurà triomfadors.

Una dada molt rellevant és que la violència que avui impera al Salvador, Guatemala i Hondures (l’anomenat Triangle Nord) és més intensa que la que van viure els mateixos països en plena crisi bèl·lica dels anys 80. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, Hondures és avui el país sense guerra declarada més violent del món, que segueixen de prop Guatemala i el Salvador. En aquest paisatge, la inoperància de l’Estat i la violència de les ‘maras’ (colles llatines nascudes als 80 als barris de Los Angeles i que després van ser deportades a l’Amèrica Central als anys 90) tenen una gran responsabilitat.
Però la caravana dels migrants presenta una cosa nova: fins ara la migració era una opció solitària i individual, bàsicament clandestina. El fet que en aquests dies s’hagi convertit en una manifestació col·lectiva suposa, per primera vegada, una denúncia política que increpa tota la societat: la d’origen, la de trànsit, la d’arribada, i a tots nosaltres.
Si bé el pas de persones migrants centreamericanes per Mèxic és un fet que té lloc des de fa molts anys, mai s’havia vist un esdeveniment d’aquesta magnitud en què milers de persones estan intentant de manera desesperada travessar la frontera amb la finalitat de buscar protecció. No hi ha dubte –m’explica– que l’origen de la caravana de migrants respon a un context de violència i pobresa generalitzada en què les condicions mínimes de vida digna i respecte als drets humans no han sigut garantides. 
Trump ja ha avisat que els espera per no deixar-los entrar i fins i tot ha escampat falses noticies de que entre aquests migrants hi havia terroristes. Per altra banda, llegia ahir que a Búffalo acceptarien de rebre aquestes 7.000 persones ja que les necessiten; Búffalo, San Diego o altres ciutats. Ho expliquen a elperiodico.cat