"Fa dues hores que estic assegut davant de l'ordinador intentant escriure un text que pugui resultar interessant i útil al lector. Avui, però, no em surt res ni se m'acut res. Començo a sentir tensió i ansietat. Els pensaments comencen a minvar la meva capacitat creativa. "No em surt res", "he de lliurar l'article avui", "em queda poc temps de marge", "no estic complint"...

Aquest text trobat a la xarxa, el podria escriure molta gent. Qui no ha patit la Síndrome del full en blanc, aquest atac d'ansietat en relació al procés de creació escrita. Dit d'una altra manera, és sentir-se sense idees o bloquejat davant d'un document en blanc que ha de ser emplenat si o si amb un text produït per un mateix. Aquesta situació genera malestar significatiu, ansietat i estrès. No ho dic pels qui pasturem per aquí, que no tenim aquesta pressió, però imagineu-vos per un moment, una persona com l'Espinàs que publica (ara ja només tres a la setmana), que publica -deia- un article diari des del començament dels temps, de quan encara no s'havien inventat els diaris, un article que escriu - suposo - amb la seva vella Olivetti.
Imagino que hi ha trucs, sempre pots tenir articles escrits intemporals guardats per l'ocasió, el que dóna una certa tranquil·litat. Però hi ha gent que els articles d'opinió que escriu són diaris i d'actualitat, i entenc que aquí sí que es pot donar fàcilment la síndrome del full en blanc.
Em passa a mi sovint, que no tinc cap mena de pressió ni obligació de publicar cada dia, encara que ho faig des del primer, tot i no tenir cap necessitat de fer-ho, però cadascú té les seves dèries. De fet davant d'aquesta situació el que es pot fer és parlar del mateix problema i del problema ja en surt un escrit, com és el cas d'aquest que acabeu de llegir.