Ara que es torna a remenar el tema bilingüisme en l'ensenyament i el fet de deixar de considerar el català com a única llengua vehicular, sento dir tantes bajanades als quatre toca pilotes de sempre, voldria fer una reflexió el més seriosa i acurada possible sobre per què la mainada i la gent jove a casa nostra, al pati de l'escola i al carrer, cada vegada fan servir més el castellà com a llengua primera per comunicar-se.
No és perquè fa més modern, no és ni molt menys aquesta la causa. Però aquest fenomen que no és pas nou, encara no he trobat ningú que sigui capaç de donar-me una explicació raonable sobre les causes que motiven el mateix, i ja recordo n'havien parlat en tertúlies de Catradio quan encara hi havia l'Antoni Bassas.
Per si pot servir d'alguna cosa explicaré la meva experiència personal amb "X": "X" parla català i castellà, i amb el seu company ho fan en castellà, ambdós són nascuts aquí, ella de pares catalans i ell de pares malaguenys. Ambdós són joves (vint i pocs) i no han acabat l'ESO, treballen i viuen junts, mentre, esperen una criatura d’ací a pocs mesos.
En diverses ocasions li he preguntat a "X" perquè parla en castellà amb el seu company i amb els seus amics. Resposta - perquè tots ells són castellans i a més a més ens és més fàcil fer-ho en castellà. I a partir d’aquí, a banda de parlar amb "X" ho he fet amb d'altres i n'he parlat amb més gent i no aconsegueixes treure'n l'aigua clara.
No es una cosa elitista (ni tan sols saben el significat de la paraula), ni perquè estigui de moda, ni per tocar els bemolls, simplement és un fet que es produeix de forma natural sense que ningú l'hagi forçat o atiat.
Tot és molt més senzill, i podria tenir potser l'origen o ser-ne una de les causes que aquesta mainada no són pas de TV3, malgrat ser socis del club Super3. La gran majoria, no els hi busqueu a "la Teva", els trobareu a Tele5 o Antena 3 o directament a través del mòbil o la tablet, i potser per aquí, en una generació de massiva cultura televisiva i nul·la literària podríem començar a estirar del fil de perquè parlen entre ells en castellà, i amb el mòbil amb k i sense vocals.
És aquest un fenomen que s'ha generat de manera espontània i que sembla continuarà la seva extensió sense que es pugui aturar i afecta sobretot de trenta anys cap enrere, i és feina pels sociòlegs esbrinar el perquè. 
El que si és clar i palès, digui el que digui la senyora Arrimadas o Garcia Albiol, a Catalunya, tots els nenes parlen i escriuen en castellà, però no tots parlen ni escriuen en català.

En LLuís Bosch, al seu bloc fa un retrat clavat de la situació i del perquè de tot plegat:

1.- En Cataluña hay zonas (área metropolitana de Barcelona, con más de 5 millones de habitantes -la precisión demográfica es mía) en donde la lengua mayoritaria es la castellana, y quizás se debería tratar como se tratan las lengua maternas en el mundo civilizado. Se entiende que se les debería prestar más y mejor atención, ya que el buen dominio de la lengua materna es importante en el desarrollo de la competencia comunicativa del alumno.
2.- En Cataluña hay zonas en donde presencia social del castellano es muy baja (las comarcas del interior, con menos de 2 millones de personas), y quizás se debería reforzar el conocimiento de esta lengua.