Quan el llançament de paraules gruixudes deixa la política en els ossos (i no d'oliva) - Jesús Cintora - eldiario.es


Hi va haver un temps en què tot el dolent per a la dreta era "etarra". Zapatero era ETA, venia Espanya als terroristes, els lliurava Navarra i traïa la memòria de les víctimes. Després, va arribar l'amenaça bolivariana. Podem portava el chavisme, manaria Maduro i seríem un satèl·lit de Veneçuela. Ara, en aquesta tardor-hivern, es porta el colpisme. Als etarres i els bolivarians se'ls han unit els colpistes. Si faltava alguna cosa per crear alarma a la població, vivim un cop d'Estat.
És tan estrambòtic com irresponsable. Pablo Casado anuncia des de la seu de la sobirania nacional que assistim a "un cop d'Estat que s'està perpetrant ara mateix a Espanya". Així, sense tremolar-els folis del màster, el líder del PP assegura que el president del Govern, Pedro Sánchez, "és partícip" d'aquest colpisme. Mentrestant, Pablo Iglesias "està negociant el projecte d'investidura, que és que Catalunya sigui independent". Casat ho ha dit amb tanta desimboltura com quan ens animava a exclamar pels carrers Visca el rei!
Imaginem l'alarmisme amb què es prenen aquests esdeveniments les potències internacionals. Si el líder del PP anuncia que a Espanya s'està perpetrant un cop, veiem a Merkel mobilitzant les tropes i a la resta de peixos grossos europeus prendre's les paraules de Casado tan seriosament com quan va a explicar-los que Espanya viu un desastre. Sens dubte, tot són gestos de gran patriota. El risc és el d'aquell pastoret mentider del conte: quan realment vulgui denunciar alguna cosa real, pot ser que ja no el creguin.
Arribats a aquest punt, amb Sánchez com a president colpista, Iglesias negociant la secessió de Catalunya i Otegi, al costat de Zapatero, tornant pels seus furs, la solució és Aznar. Pablo Casado insisteix mostrar-nos a José María com el model a seguir. Per ser l'autor del miracle econòmic, mentre envien a Rodrigo Rato a la presó, i per teixir aliances del "centredreta guanyador", elogiant al líder dels ultres de Vox com "un noi ple de qualitats". Això és el que, en un altre temps, Aznar deia "el gir al centre".
Un cop, però a la taula, és el que dóna el sistema quan paralitza decisions judicials que perjudiquen a la banca. Un cop, d'ignomínia, és el que passa amb l'Aràbia Saudita, quan els periodistes són esquarterats i segueixen morint civils amb venda d'armes còmplice. I un cop, d'Estat, és el que va donar Franco, que segueix enaltit a Espanya, amb la simpatia o les mitges tintes d'uns quants afligits per la moció de censura.
De Pablo Casado s'esperava més. No hi ha regeneració al PP, si la resposta a la sentència de Gürtel segueix sent que el judici no va ser imparcial, que els tenien mania i que Aznar és un líder a seguir. En aquesta setmana amb ordre de presó per a Rato i amb Ignacio González tornant a cobrar un sou públic, falten algunes disculpes per demanar i bastants milions per localitzar. Si la resposta segueix sent el d'etarres, bolivarians i colpistes, el nivell és de 'caca, culo, pedo, pis'. I ja fa pudor.