La violència de génere a Espanya no es tanta com es pensa la gent, encara que una sola mort és ja molt i no pretenc pas relativit-zar-la, però en això no som diferents de la resta de paísos d'Europa, més aviat a Espanya n'hi ha menys que a els països del nord d'Europà, on és cert tambè, que es denuncia més en haver-hi més seguretat jurídica i del propi Estat. A França l'any 2016, 123 dones van morir a causa de violència de gènere, una cada tres dies. Més de 250 dones són violades cada dia a França. I això són xifres oficials que daten, majoritàriament, d'abans que el moviment Em Too portés a augmentar el nombre de denúncies de casos: en els set primers mesos de 2018, les denúncies de violència sexual van augmentar 23,1% respecte del mateix període de l'any anterior, segons el Ministeri de l'Interior. Una enquesta presentada aquesta setmana per la fundació Jean Jaurès indica que el 86% de les franceses diuen haver patit algun tipus d'assetjament o violència sexual al carrer -des gestos o comentaris grollers a agressions físiques- en algun moment de la seva vida.
Més de 25 milions de dones europees van ser víctimes de violència masclista en l'any 2016. Els països més castigats per aquest tipus de violència són els del nord d'Europa, que paradoxalment inverteixen més en programes d'educació per a la igualtat de gènere.
A nivell europeu, 13 milions de ciutadanes van experimentar violència física, 3,7 milions van patir violència sexual i 9 milions, assetjament sexual. Aquestes són les conclusions principals tretes de la primera macroenquesta europea sobre violència masclista que va realitzar l'Agència Europea de Drets Humans al març de 2014.
"La violència de gènere és un fenomen molt complex, i si a això li afegim el context cultural, polític, i social tan diferent entre uns països i altres de la UE, fan que qualsevol comparació s'hagi de fer amb molta precaució." Adverteix Zulema Altamirano , especialista de l'Institut Europeu per la Igualtat de Gènere. Marisa Soleto, directora de la Fundació Dones, avisa: "S'ha de tenir en compte dues qüestions per fer la comparació entre Espanya i la UE i és que ni les legislacions ni les formes de comptabilització són homologables".

Mapa de la violència masclista a Europa, que reflecteix el percentatge de dones des de 15 anys que han estat agredides física o sexualment per homes que no eren les seves parelles. Agència de Drets Humans de la UE
"L'ordre de protecció europea assegura que la protecció imposada en un Estat membre s'apliqui en qualsevol altre país de la UE en desplaçar la víctima"
I efectivament és així. No existeix a dia d'avui una política unificada entre els països membre per acabar amb aquest fenomen. No obstant això, Soleto recorda alguna cosa positiva i és que sí que hi ha una ordre de protecció europea vigent, la qual serveix d'instrument per "assegurar que la protecció imposada en un Estat membre s'apliqui en qualsevol altre país de la UE a què es desplaci la víctima . Aquesta directiva cobreix a qualsevol persona beneficiària d'una mesura de protecció al seu país d'origen, com ara una ordre d'allunyament ".
Rosa María Fernández, coordinadora del Lobby Europeu de Dones en declaracions a Públic reflexiona: "Aquests països, en principi, han fet programes d'educació per a la no violència, i tenen recursos per a la igualtat entre les persones. Hauria donar resultats. Sembla sorprenent aquest informe ".
Els països membres que encapçalen la llista de casos de violència masclista són Dinamarca (52%), Finlàndia (47%), Suècia (46%), França i Regne Unit, tots dos amb un 44%. Aquests percentatges representen a dones de la Unió Europea que han patit violència física i / o sexual des dels 15 anys d'edat. Espanya té menys de la meitat de casos en termes percentuals que Dinamarca, un 22%.
Encara que resultin alarmants aquestes xifres, Altamirano explica aquesta diferència entre els països nòrdics i els del sud. Assegura que en haver polítiques d'igualtat més efectives al nord "les dones són més propenses a parlar sobre situacions de violència viscudes quan són preguntades en una entrevista". Per tant, no és que es produeixin més casos que en altres països, sinó que els que es donen són més visibles.
L'experta afegeix que hi ha diversos factors que donen suport a aquesta idea. D'una banda, "no es veu el que no es creu" això vol dir que en països amb més igualtat entre homes i dones, la societat en general és més conscient sobre la violència de gènere, i, per tant, és més fàcil per a les dones identificar les situacions de violència. A més, en aquests es veu com un greu problema públic que no es tolera, la qual cosa dóna més seguretat a les víctimes. Així mateix, si les ciutadanes tenen confiança en la justícia i la policia, denunciaran amb més llibertat, i per tant, això es veurà reflectit en qualsevol enquesta.
A Espanya el problema és que encara no es concep com un problema públic. "Mai s'ha afrontat la violència masclista des d'una qüestió generalitzada patriarcal desde l'educació generalitzada a tota la població", opina Fernández. "Això no vol dir que tots els homes maltractin però sí que no hi ha incentius, no hi ha traves perquè això (la violència masclista) no succeeixi", afegeix. Fernández considera que està generalitzat el pensament que les dones, d'alguna manera, tinguin un paper secundari dins de la societat espanyola, i afegeix: "La idea que no tenim els mateixos drets sembla que ho veiem com una cosa normal. I no s'ha incidit en transformar tot això en una educació més igualitària ".
Fernández assenyala que a Espanya es va aprovar la llei en 2007 contra la violència que, en principi, havia de millorar la situació. "Ha deixat de pressupostar, de tractar-se en les escoles, no s'ha incentivat i per tant, jo diria que tenim un retrocés considerable" lamenta l'experta.
Cal no oblidar que Espanya és un dels països del món on hi ha menys assassinats, i el que no pot ser és l'actitud carronyaire del Sr. Casado demanant ja ahir la no anulació de la presó permanent revisable, que de fet està en vigor, pendent d'una sentencia del TSJ, com li va recordar Pedro Sánchez.
La clau dels % depén molt del que deia al començament, al Nord d'Europa es denuncia més perquè hi ha més cultura i més consciencia així com ampara de l'Estat i la llei. Si a Espanya es denunciés amb el criteri de Dinamarca o Suecia, jo crec que del 22% passariem al 44%, la prova es que a França després del #Metoo d'enguany les denuncies han augmentat un 23,1%.
Caldria recordar que l'eliminació per part del PP el 2012 de l'assignatura Educació per a la Ciutadania també va significar fer un pas enrere en la lluita contra la igualtat. Des de llavors, el Govern ha dut a terme campanyes de conscienciació dirigides als joves, però sense creure-s'ho massa. 
En els darrers trenta anys han estat assassinades a Espanya 2.400 dones, el que triplica les víctimes d'ETA en cinquanta anys.