La violència de génere a Espanya no es tanta com es pensa la gent, encara que una sola mort és ja molt i no pretenc pas relativit-zar-la, però en això no som diferents de la resta de paísos d'Europa, més aviat a Espanya n'hi ha menys que a els països del nord d'Europà, on és cert tambè, que es denuncia més en haver-hi més seguretat jurídica i del propi Estat. A França l'any 2016, 123 dones van morir a causa de violència de gènere, una cada tres dies. Més de 250 dones són violades cada dia a França. I això són xifres oficials que daten, majoritàriament, d'abans que el moviment Em Too portés a augmentar el nombre de denúncies de casos: en els set primers mesos de 2018, les denúncies de violència sexual van augmentar 23,1% respecte del mateix període de l'any anterior, segons el Ministeri de l'Interior. Una enquesta presentada aquesta setmana per la fundació Jean Jaurès indica que el 86% de les franceses diuen haver patit algun tipus d'assetjament o violència sexual al carrer -des gestos o comentaris grollers a agressions físiques- en algun moment de la seva vida.
Més de 25 milions de dones europees van ser víctimes de violència masclista en l'any 2016. Els països més castigats per aquest tipus de violència són els del nord d'Europa, que paradoxalment inverteixen més en programes d'educació per a la igualtat de gènere.
A nivell europeu, 13 milions de ciutadanes van experimentar violència física, 3,7 milions van patir violència sexual i 9 milions, assetjament sexual. Aquestes són les conclusions principals tretes de la primera macroenquesta europea sobre violència masclista que va realitzar l'Agència Europea de Drets Humans al març de 2014.
"La violència de gènere és un fenomen molt complex, i si a això li afegim el context cultural, polític, i social tan diferent entre uns països i altres de la UE, fan que qualsevol comparació s'hagi de fer amb molta precaució." Adverteix Zulema Altamirano , especialista de l'Institut Europeu per la Igualtat de Gènere. Marisa Soleto, directora de la Fundació Dones, avisa: "S'ha de tenir en compte dues qüestions per fer la comparació entre Espanya i la UE i és que ni les legislacions ni les formes de comptabilització són homologables".
Mapa de la violència masclista a Europa, que reflecteix el percentatge de dones des de 15 anys que han estat agredides física o sexualment per homes que no eren les seves parelles. Agència de Drets Humans de la UE
"L'ordre de protecció europea assegura que la protecció imposada en un Estat membre s'apliqui en qualsevol altre país de la UE en desplaçar la víctima"
I efectivament és així. No existeix a dia d'avui una política unificada entre els països membre per acabar amb aquest fenomen. No obstant això, Soleto recorda alguna cosa positiva i és que sí que hi ha una ordre de protecció europea vigent, la qual serveix d'instrument per "assegurar que la protecció imposada en un Estat membre s'apliqui en qualsevol altre país de la UE a què es desplaci la víctima . Aquesta directiva cobreix a qualsevol persona beneficiària d'una mesura de protecció al seu país d'origen, com ara una ordre d'allunyament ".
Rosa María Fernández, coordinadora del Lobby Europeu de Dones en declaracions a Públic reflexiona: "Aquests països, en principi, han fet programes d'educació per a la no violència, i tenen recursos per a la igualtat entre les persones. Hauria donar resultats. Sembla sorprenent aquest informe ".
Els països membres que encapçalen la llista de casos de violència masclista són Dinamarca (52%), Finlàndia (47%), Suècia (46%), França i Regne Unit, tots dos amb un 44%. Aquests percentatges representen a dones de la Unió Europea que han patit violència física i / o sexual des dels 15 anys d'edat. Espanya té menys de la meitat de casos en termes percentuals que Dinamarca, un 22%.
Encara que resultin alarmants aquestes xifres, Altamirano explica aquesta diferència entre els països nòrdics i els del sud. Assegura que en haver polítiques d'igualtat més efectives al nord "les dones són més propenses a parlar sobre situacions de violència viscudes quan són preguntades en una entrevista". Per tant, no és que es produeixin més casos que en altres països, sinó que els que es donen són més visibles.
L'experta afegeix que hi ha diversos factors que donen suport a aquesta idea. D'una banda, "no es veu el que no es creu" això vol dir que en països amb més igualtat entre homes i dones, la societat en general és més conscient sobre la violència de gènere, i, per tant, és més fàcil per a les dones identificar les situacions de violència. A més, en aquests es veu com un greu problema públic que no es tolera, la qual cosa dóna més seguretat a les víctimes. Així mateix, si les ciutadanes tenen confiança en la justícia i la policia, denunciaran amb més llibertat, i per tant, això es veurà reflectit en qualsevol enquesta.
A Espanya el problema és que encara no es concep com un problema públic. "Mai s'ha afrontat la violència masclista des d'una qüestió generalitzada patriarcal desde l'educació generalitzada a tota la població", opina Fernández. "Això no vol dir que tots els homes maltractin però sí que no hi ha incentius, no hi ha traves perquè això (la violència masclista) no succeeixi", afegeix. Fernández considera que està generalitzat el pensament que les dones, d'alguna manera, tinguin un paper secundari dins de la societat espanyola, i afegeix: "La idea que no tenim els mateixos drets sembla que ho veiem com una cosa normal. I no s'ha incidit en transformar tot això en una educació més igualitària ".
Fernández assenyala que a Espanya es va aprovar la llei en 2007 contra la violència que, en principi, havia de millorar la situació. "Ha deixat de pressupostar, de tractar-se en les escoles, no s'ha incentivat i per tant, jo diria que tenim un retrocés considerable" lamenta l'experta.
Cal no oblidar que Espanya és un dels països del món on hi ha menys assassinats, i el que no pot ser és l'actitud carronyaire del Sr. Casado demanant ja ahir la no anulació de la presó permanent revisable, que de fet està en vigor, pendent d'una sentencia del TSJ, com li va recordar Pedro Sánchez.
La clau dels % depén molt del que deia al començament, al Nord d'Europa es denuncia més perquè hi ha més cultura i més consciencia així com ampara de l'Estat i la llei. Si a Espanya es denunciés amb el criteri de Dinamarca o Suecia, jo crec que del 22% passariem al 44%, la prova es que a França després del #Metoo d'enguany les denuncies han augmentat un 23,1%.
Caldria recordar que l'eliminació per part del PP el 2012 de l'assignatura Educació per a la Ciutadania també va significar fer un pas enrere en la lluita contra la igualtat. Des de llavors, el Govern ha dut a terme campanyes de conscienciació dirigides als joves, però sense creure-s'ho massa.
En els darrers trenta anys han estat assassinades a Espanya 2.400 dones, el que triplica les víctimes d'ETA en cinquanta anys.
.png "English"){kind=small}
24 Comentaris
Supongo que habrán circusntancias en las que tampoco se podrá averigüar con claridad.
ResponEliminaAdemás, la violencia se puede ejercer de palabra, no sólo de obra.
De todas formas es incomprensible que se de ahora y aquí, de esta manera tan violenta y sin ver el final del tunel, pues por lo que se ve , esto va en aumento.
Laura Luelmo va morir perquè un criminal es va creuar en el seu camí. Les morts casuals són terribles, perquè al moment activen els “si”: si no hagués sortit aquell dia, si no se n’hagués anat a viure allà, si no hagués sigut una dona amb menys força física que el seu oponent... Però carregar el crim al gènere masculí en bloc i considerar que totes les dones feministes som les víctimes no respon, segons l'opinió de Milena Busquets, a la realitat. Fa dos dies va morir una noia en mans d’un fill de puta. És espantós.
ResponEliminaTambè passa que ara es denuncia més, que les dones han pres més consciencia de denunciar sobretot els maltractaments, abans moltes no gosaven, fins i tot ho consideraven més o menys normal, i ara aixó ha canviat.
Salut
Precisament ahir mirava aquest mapa després d'escoltar una noia d'aquestes que surten a les tertúlies explicant que a Espanya passa i a la resta 'no passa', precisament no som dels països amb els nombres més alts, més aviat al contrari, però tenim un gran interès en que ho sembli. Compto amb què els països nòrdics hi hagi més denúncies, pot passar com amb els suïcidis, però el fet és que la realitat no és la que ens expliquen per la tele 'a cop de titular' i quan passa algun fet repugnant, com ara. Per cert, no tots els crims d'aquests tipus són 'mediàtics', depèn dels interessos informatius. Números canten i, en tot cas, el nombre és important encara que no siguin les xifres més altres i tot depèn de amb què ho comparem. En tot això es fan volar molts coloms sobre l'educació i la restat però s'oblida que hi ha un component biològic i aspectes del cervell humà que encara són a les beceroles pel que fa als estudis científics. La solució més efectiva és que hi hagi vigilància als llocs solitaris i deixar d'amollar teories diverses sobre filosofies bonistes.
ResponEliminaEl que em sobta és que vagis a una tertúlia a opinar sobre un tema i no t'hagis mirat ni aquest mapa que tu has penjat, la veritat. N'hi ha que viuen de fer volar fum.
ResponEliminaes que precisament la condicio sine quanom del tertulià, es opinar d'alló que desconeix. Per aixó opinen impunement de tot. Bé, no tots, pero si la majoria.
ResponEliminaEl problema es global i el que escriu Milena Busquets avui a elperiodico ho trobo molt encertat:
Laura Luelmo va morir perquè un criminal es va creuar en el seu camí. Les morts casuals són terribles, perquè al moment activen els “si”: si no hagués sortit aquell dia, si no se n’hagués anat a viure allà, si no hagués sigut una dona amb menys força física que el seu oponent... Però carregar el crim al gènere masculí en bloc i considerar que totes les dones feministes som les víctimes no respon, segons l'opinió de Milena Busquets, a la realitat. Fa dos dies va morir una noia en mans d’un fill de puta. És espantós.
Ara bé, tampoc admeto que es protesti o és vulgui relativitzar quan es parla de l'autoria masculina, és clar que no tots els homes són violents i encara, molts, segons circumstàncies, però és evident que la gran majoria d'actes violents són obra dels homes i que coses com ara la prostitució són consumides per homes. Les dones són minoritàries, pel que fa a crims i violències diverses o maltractaments. Fins i tot coses com la pederàstia són més aviat obra dels homes, moltes vegades les víctimes són també criatures del gènere masculí, ep. Estadístiques canten i cal entrar a fons en un problema que té una base biològica ancestral i no tan cultural com ens volen fer creure. En les societats pobres quan es vol endegar un projecte de promoció sovint es recorre a les dones, les dones són les primeres que accedeixen als estudis superiors quan poden, en societats problemàtiques, ha passat fins i tot amb els gitanos, hi ha algunes noies gitanes amb carreres com ara de mestra, però els nois són residuals. La realitat és poc amable amb els senyors, vet-ho aquí, tot i que les coses estan canviant molt de pressa, no diré que no.
ResponEliminaEl mapa Júlia, no ens diu que als paisos nòrdics es denuncia molt més que als del sud. I té la seva lògica, aqui hi a por a denunciar maltractaments per part de moltes dones.
ResponEliminaFa poc temps un guillat drogat que semblava normalet i duia cinc anys a la feina va agradir cinc dones entre vuitanta i cent anys, en un geriàtric, crec que la passada nit de Nadal, a més de maltractar-les, no és el primer cas, per tant, ser vella no et vacuna en contra de les agressions. HI ha algun cas semblant perpetrat per una dona, en aquests establiments hi solen treballar moltes més dones? He conegut algun cas de mare que pegava a les criatures,a l'escola, no vull fer volar coloms, però, els números canten.
ResponEliminajo, mai ho faria, Júlia, i com jo, molts homes. Pero les dones, encara menys...
ResponEliminaPot ser que es denunciï més però quan es parla de crims i morts no es poden amagar i també les xifres són, en aquests països nòrdics tan bonics i educats, molt altes. No valen excuses.
ResponEliminaPor lo visto,en el pueblo,todos sabían el prenda que tenía de vecino y supongo que andarían con cuidado,pero ella no lo sabía.
ResponEliminaSi llega a saberlo a la primera mirada,pienso que hubiese tomado medidas,ahora no sé el caso que lo hubiesen hecho,tal como está la cosa uno no sabe si es legal o no avisar del peligro.
Otra cosa,a veces vuelvo tarde con la bici y nos han puesto un carril bici que va desde el final de la Diagonal hasta Esplugues,que de día es muy transitado por bicis y por gente corriendo,pero de noche no hay un alma,porque por algunos tramos es ajardinado y oscuro.Bueno,pues a veces veo alguna chica corriendo sola,no entiendo como se le ocurre correr a esa hora y sola.Ya se que es libre de hacerlo,como dice el anuncio de la tele,pero a ninguna nieta se lo permitiría iría yo acompañandola,con la bici.
Hay que saber en que tiempo vivimos.
Cert Júlia, fixa't que a França l'any 2016 hi varen haver 123 dones assasinades.
ResponEliminaCar res, precisamente por los tiempos que deberíamos vivir una mujer debería poder hacer footing sola a las doce de la noche, pero eso significaría que somos una sociedad democrática y civilizada, que no es el caso.
ResponEliminaUn detalle. A primera hora fui a la farmacia. Allí trabaja, entre otras personas, Montse, una chica super apañada, rápida y amable. Joven, con un crio muy majo, de la edad de mi nieto mayor. Mientras me buscaba una caja de lo de "siempre", me hablaba del caso de Laura, y me decía : "yo vivo en Poble Sec", y allí han habido cinco ataques a mujeres y está todo silenciado, la policía anda buscando al agresor. O sea, que hay muchos caso, creo, que no se dicen pero que se pueden apuntar como posibles. Esto de las estadísticas me parece que no están todas cuantificadas.
ResponEliminaUn abrazo
salut
Hay una cosa,que me desagrada de la sexta(la tele),su racismo.La chica es de Bellas Artes,sustituta en un instituto,de mirada dulce,moderna...Muy bien,pero es gitana.Me revienta por dentro,que en seguida busquen si era rumana,gitana,árabe. El análisis a continuación es que si los gitanos son así y las gitanas son asá.Una estupidez.
ResponEliminaDebería,debería,Francesc,pero los lobos acechan como en el cuento de la Caperucita,porque quieren comérsela uuuuu que miedo,niña no vayas por el bosque sola,que te comerá el lobo.
ResponEliminaLos cuentos antiguos eran muy pedagógicos. Me acuerdo el del "sacamantecas",que mi madre en las siestas infinitas de mi Córdoba nos repetía una vez y otra.
Miquel, el cas del poble Sec va sortir al TN i als diaris, i la policia l'està investigant, i hi ha hagut denuncies.
ResponEliminaCar res: la Sexta es racista, porque toda esta sociedad nuestra es racista, nos guste o no, és así, y de hecho sorprende que una chica gitana sea universitaria, porqué lamentablemente es la excepción, y ojo, los gitanos también son racistas.
ResponEliminaEl sacamantecas y los señores de un coche negro que ofrecían caramelos a los niños y a los que no debías subir. Por cierto, el Flautista de Hamelin se podría titular ahora el flautista de Waterloo.
ResponEliminaPues aunque no suene bien, creo que muchos recursos y esfuerzos de la Admnistracion se gastan en perseguir maltratadores que NO lo son. Y eso hace que las mujeres, las victimas reales de esos degenerados y animales, en no pocos casos, estén desprotegidas...
ResponEliminaEn España el año pasado hubo 166.620 denuncias por violencia de sexo, según el Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género del CGPJ reflejan que en el total del año, las sentencias dictadas fueron 49.165, de las que 33.146 fueron condenas y 16.019, absoluciones, ojo al tema...
Y aunque suene mal decirlo, hay muchas personas que se refugian en la mentira y la denuncia falsa para agilizar sus divorcios y hacerlos más favorables.
Esto hace colapsar la administración, personalmente conozco dos casos, en ambos casos los dos padres con los años tuvieron la custodia de los hijos (ojo al dato) pero les costo cuatro años y mucho dinero, y las que habían denunciado de forma falsa, ni siquiera tuvieron amonestación alguna.
La solucion nos guste o no , no es criminalizar a la mitad de la sociedad, ni establecer una Nueva Inquisición, es tan solo hacer Justicia.
Lo de Casado y cia , es propio de esta "tropa" que nos gobierna.
Nadie sabe solucionar esto, porque no tiene solución y eso de que al Educacion para la Ciudadanía sirve para esto me parece un chiste de mal gusto...
Un saludo
Daniel, este es otro problema que afecta más a los hombres que a las mujeres, y que nadie se atreve a afrontar, es la violencia de género femenina, que no mata eso es cierto, pero hace mucho daño en ser una violencia psicológica, chantajista con los hijos, pero no se puede decir que luego te dicen de todos menos bonito.
ResponEliminaTu la has sufrido y sabes de que va y de que hablo.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLo que yo me pregunto,Francesc,es cómo sabe el periodista que esta chica "es de etnia gitana",el periodista por lo que se ve ha buscado su certificado de nacimiento o quizás su DNI,donde pondrá "fulanita de tal,gitana".Como hacían los nazis.
ResponEliminaHay que tener sensibilidad y cuidado con estas cosas.Suerte que en su DNI,como en el tuyo y en el mío no hay diferencias.Parece una tontería pero no lo es.
Se ve o se intuye, aunque no creas, por ejemplo: Lola Flores era paya, el gitano era el Pescailla.
ResponElimina