Durant l'època de la guerra freda, l'esquerra era una defensora a ultrança de règims de dubtosa legalitat democràtica, com era el cas de la Cuba de Fidel. Va costar déu i ajuda que la intel·lectualitat esquerrana progre reconegués el desastre de la revolució Cubana i tots els seus excessos i mancances, però finalment es va fer, encara que fos en alguns casos amb la boca petita.
Potser estem una altra vegada enmig d'una guerra freda, però en l'assumpte de Veneçuela estem una altra vegada en les mateixes circumstàncies; no es reconeix per part d'una esquerra el desastre de la revolució Bolivariana, primer amb un dictador com Chávez i després amb aquest ocellet de Maduro, que ni tan sols arriba a dictador. Mantenir que està ocupant legalment el lloc de President de Veneçuela per què va guanyar unes eleccions més que irregulars en què va votar el 46%, és no voler veure ni acceptar la realitat.
Les dades de pobresa de la societat veneçolana estan en el doble que quan Chavez comandava el país, la inflació disparada en un 700%, el deute (un 42% en mans Xineses) un deute inassumible que no es podrà pagar mai.
Els posicionaments externs són els lògics en el tauler mundial; els EUA, Canadà, Dinamarca, Brasil per una banda, i Rússia, la Xina i Cuba per un altre. Tot respon a un ordre i uns interessos concrets i determinats, mentre que Europa camina desfullant la margarida i Casado i C,s a la seva sense entendre res, ni és que els importi gaire, l'únic que pretenen és culpar de tot a Sánchez.
Però sobre el que m'agradaria insistir, és en l'actitud de l'esquerra 'podemita' que diria el tontoncul de Casado, una actitud de defensar el que és indefensable que els equipara amb Casado i C,s, d'un extrem a l'altre. La diferència és que en la guerra freda, a banda i banda hi havia una intel·ligència política que servia cadascuna als seus interessos, i ara, només hi ha a banda i banda, una mediocre indigència mental que lamentablement no només no és transitòria, sinó que dóna la sensació d'anar a més.



Recordar aquest video del Cabdill Chávez, prou indicatiu del seu tarannà: El vídeo de la cadena estatal Veneçolana de Televisió mostra la manera en què es defineixen les coses al país caribeny. El cabdill bolivarià i la frase que va usar per prendre el control d'immobles del centre de la capital "Exprópiese!", És la frase gairebé grotesca que dispara Hugo Chávez Frías, davant la pregunta als seus seguidors -alguns d'ells funcionaris- sobre de qui era cadascuna de les cases a la qual ell, amb el seu dit, apuntava. "Exprópiese!", Va ser la paraula que va tornar a llançar, perquè la propietat havia estat, en el segle XIX de Simón Bolívar, estendard i virtual excusa filosòfica per als seus atropellaments a l'Estat de Dret. El vídeo mostra al cabdill caribeny en tot el seu trist esplendor. Un "il·luminat" que disposa de la vida i dels béns dels ciutadans d'un país que ja estaba fracturat de manera virtualment irreversible.