SINVERGÜENSA



Voldria avui que és la vigília del crim de cada any, parlar dels crims que es cometen (jo el primer) en l'ús del català al carrer, on és més que palès els complexos que tenim molts catalans amb la nostra llengua, en el sentit de no emprar moltes paraules no perquè les desconeguem, si més no perquè ens sembla ridícul o epatant, i el mal us que en fem d'altres per vicis adquirits i que ens costa d'eradicar. 
Tot i que s'ha entrat en l’ús quotidià de paraules com entrepà, bestreta o tarannà, moltes paraules no es fan servir tot i ser conegudes o haurien de ser-ho. Donaré uns quants exemples: Diem "manzana" sense cap mena de rubor referit a una illa de cases, i en canvi no diem "poma" que és exactament el mateix, però en castellà ens sembla que ja està bé. Diem “aguinaldu”, quan s'hauria de dir "estrenes de Nadal" que no ens ha de sorprendre car així es diu en francès, i tan ridícul pot sonar a l'oïda "aguinaldu" com "estrenes de Nadal". Sembla mentida a hores d'ara com encara triomfen fins i tot a alt nivell els "ojalà" i els "desde luegu", sense oblifdar "l'entonces" (aleshores) i quanta gent diu encara “enfermetat” en comptes de malaltia. El català a ràdios i televisions és molt justet també, amb honroses excepcions. Però hi ha una paraula que s'hauria d'acceptar per la seva bellesa i rotunditat: sinvergüensa, tal qual; la trobo meravellosa, és més hauria de ser la paraula de l'any, juntament amb llambordins.
No devem doncs estimar tant la nostra llengua quan som incapaços de parlar-la una miqueta bé, es tractaria d'esforçar-se un xic cada dia intentar parlar una mica millor. Ens queixem que no es parla el català, que el castellà s'imposa arreu, i és cert, però a banda de la militància en el dia a dia, parlar bé la nostra llengua ajudaria també. No és aquest un problema només del català, el castellà es parla fatal i cada vegada com succeeix amb el català i en general en la majoria dels idiomes es fan servir menys paraules, i és perquè la gent ha perdut el plaer de llegir i diria que també el plaer de parlar (i escoltar). Per això és un plaer anar a França i escoltar la gent com xerra, xerra i xerra, de manera suau, generalment educada i molt plaent per les orelles. Al pas que anem acabarem parlant només amb monosíl·labs i poc més, o amb emoticones al pas que anem.
És curiós pels qui tenim una certa edat, com abans (sóc dels qui detesta parlar d'abans, però a vegades no hi ha més remei), com deia abans, tot i emprar molts castellanismes es parlava un català més català, sobretot en l'accent i en l'ús de paraules ara pràcticament en desús, com suara, vailet, ranvespre i altres per l'estil.
Com no hi ha res de nou llevat d'allò que hem oblidat, en Joan Oliver Pere Quart ja se’n fotia de l'estat del català en aquest poema:

No et vai veure a la verbena
Hi havia un lleno, que bueno!
Un lleno de por! Quin lleno!
hasta la lluna era llena!

Pere Quart (Quasi un paradis, 1951)



Comparteix:  

Comentaris

  1. Cuando uno no domina bien una lengua y tampoco tiene la confianza de su interlocutor, lo mejor que puede hacer es pronunciarse en la materna.
    Otra cosa es que en deferencia a quien escribe intente corresponder en su justa medida en el idioma que han escrito. Pero a veces, las más, tan siquiera el traductor es válido.
    Salut

    ResponElimina
  2. El traductor de Soft català és bastant fiable, més que Google Traductor que deixa molt que desitjar.

    ResponElimina
  3. Me parece que no se puede decir "poma" en catalán al grupo de casas,por el origen de la palabra manzana de casas,en castellano ,míralo en internet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ya se que no, és 'illa de cases', pero si en castellano ese usa manzana, podria perfectamente ser 'poma'en catalán, la etimologia és la misma.

      Elimina
  4. Hablar, leer y escribir, son materias interconectadas que no tienen límite. Lo mismo que sacar cerezas de una cesta, en la vida saldrá una sola, siempre varias enlazadas entre sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bonito y gráfico ejemplo el de las cerezas, porque con sandias o melones no funcionaria el ejemplo.

      Elimina
    2. Cierto, el ejemplo no funcionaría con sandías o melones. Pero sí con tus textos, tus opiniones, tus cuentos, tus novelas, tus fotos y tus poemas.

      Elimina
    3. no lo he dicho por vacilar, sino para potenciar la fuerza de las palabras, si hubieses puesto fruta en vez de cerezas no hubiese quedado tan claro el ejemplo.

      Elimina
  5. Dicen que el español o castellano tiene sobre 80.000 palabras todas ellas ampliadas a sus diferentes formas, dudo que empleemos más 1.500 y en el catalán, supongo porque no lo se, pasará algo igual. Quitamos algunas palabras, ponemos otras y modificamos aquellas, que se lo digan a los de Latin, porque al final nuestros idiomas no son más que localismos adaptados y evolucionados del Latin... supongo.

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay Daniel, cada vez se usan menos palabras tanto en el idioma catalán como en su dialecto castellano (es broma pa joder, ya lo sabes), aunque también sabes que el catalán és más antiguo que el castellano, eso si es cierto. Y lo que también es cierto es que cada vez se usan menos palabras se y más EMOTICONAS.

      Elimina
  6. El llenguatge és per entendre'ns i no hi ha correcte o incorrecte sinó adient o no al context. Una cosa és fer 'col·loqui' i l'altra escriure una tesi doctoral. Hi ha molts tòpics en tot plegat a l'entorn del bo i el dolent i tot això. Al capdavall català i castellà i la resta són formes dialectals del llatí -que ens van imposar els romans-, hi ha més diferències entre dos formes dialectals alemanyes que entre dues llengües derivades del llatí. La resta és... política.

    ResponElimina
  7. el que he escrit no té res a veure amb la política Júlia, em limito a constatar uns serie de paraules que emprem malament, i demanar que es reconegui sinvergüensa i llambordines, per cert que llambordines és una paraula mítica de Josep Lluís Núñez famosa en el mundo entero como la sidra el gaitero.

    "Hemos puesto unos llambordines para cuando se llueve deia en Josep Lluís, sense oblidar 'quicir' i 'pulutant'

    https://www.elperiodico.com/es/barca/20181203/nunez-frases-7181863

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

BLOCS MEUS

.
*
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ