Lluny de ser una anomalia històrica, la progressiva despoblació de l'Espanya rural pot considerar-se un episodi més d'un fenomen que s'ha produït al llarg de la història -per les raons més diverses- en gairebé qualsevol racó del món. Una altra cosa és com frenar, aturar o revertir-ho.
Juntament amb les plagues, les catàstrofes naturals, l'aïllament geogràfic o un col·lapse econòmic, són les guerres els més eficaços generadors de terres despoblades. Però en casos extrems com els de Txernòbil o Fukushima, no cap la possibilitat de repoblar la zona afectada, almenys no durant diverses generacions, però en altres circumstàncies, per molt adverses que siguin, sí que es pot trobar la manera de donar vida nova a que sens dubte no és més que un moribund.
Espanya, terra d'interminables conquestes i reconquestes, s'enfronta de nou amb el repte de frenar la progressiva despoblació del seu interior, però també amb el de repoblar-lo. Abans de lliurar-se als encants de la fatalitat, però, faria bé en repassar la seva pròpia història. Sense anar més lluny, en la mateixa època que Odessa i Nova York s'anaven omplint d'immigrants arribats de tot arreu, es poblava zones espanyoles, sobretot Sierra Morena, amb gents procedents d'Alemanya o Suïssa. Els seus descendents segueixen allà. Però aquest és tan sols un de molts altres casos similars.
Així que, si els urbanites cosmopolites no volen saber res de Terol o Sòria, que són dues de les principals províncies de l'anomenada Espanya buidada, que vagin a habitar-la polonesos, senegalesos, equatorians o xinesos; cristians, musulmans, mormons o animistes; agricultors, fusters, mestres d'escola o poetes. Hi ha lloc i oportunitats per a tothom. O les hi haurà si així ho desitja el Govern.
Però a més de contemplar grans inversions en infraestructures, comunicacions, logística, descentralització o incentius econòmics i laborals, la qual cosa també caldrà és el resolt compromís de dur a terme el projecte a llarg termini i fins a les últimes conseqüències, com així mateix ingents quantitats d'imaginació , mà esquerra i il·lusió. Això i una campanya publicitària a l'altura de les que tant temps porten venent-nos alguna que altra moto. Llevat que algun afortunat trobi una mina d'or a, diguem, Calanda, o petroli a Badajoz. Llavors un altre gall ens cantaria a la bellíssima Espanya buidada.


Mesures a (re) prendre per a 
la repoblació de l'Espanya buidada
JOHN WILLIAM WILKINSON
(fragment)lavanguardia.com