El foc de Montnegre de la Selva - Del relat de Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) a Entre flames (1928). Els incendis a les Gavarres i a l’Empordà són una calamitat cíclica, gairebé esdevinguda mite. - ara.cat
Ruyra descriu de manera magistral la desolació del paisatge després de foc. He pensat en ell i en 'Entre Flames' a ran de l'incendi  de Vinebre.

"Són moltes les propietats destruïdes, entre elles les que jo posseïa a Montnegre, on se m’han cremat, no sols els boscos, sinó fins i tot el suro de la collita d’enguany, el qual tenia estibat prop dels meus masos Sàbat i Casagran. Aquestes dues cases, situades a la falda del turó de Montnegre, que estava abrandat de foc, sembla que s’han salvat, bé que no pas íntegrament. Menys afortunades han sigut les de dalt del dit turó, les quals, juntament amb l’antiga esglesiola que el coronava, han sigut destruïdes per les flames. Així mateix han sigut destruïdes altres cases d’altres indrets i part del Santuari dels Àngels. 
Vaig pujar a Montnegre el dia 30 d’agost, vuit dies després del sinistre. En el silenci forçós de la tartana, durant la seva lenta marxa, ens venien a la memòria els records tràgics de la meva vida: guerres, aiguats, borrasques passionals, malalties, perillosos viatges marítims... Quina novel·la més terrible! Era jo mateix el que havia passat aquelles vicissituds? I ara, a les meves velleses, aquell incendi? Quins efectes hauria causat? Quan vaig eixir de Montnegre, un mes enrere, totes les expectatives eren bones. Deixava, davant de les cases dels masos, grans estibes de suro pelat formant amples i alts muradals de pannes superposades; belles pannes, grogues com un or pel dessota i de dorsos aspres i escatosos com els dels monstres marins. Exhalaven una oloreta suau, semblant a la de fulles de rosa seques. Quasi recava de vendre-les per un grapat de diners. Però, en girar la vista cap a la pomposa selva, veia una promesa de renovació per a cada any; i la recança s’esvaïa, i un somrís intern oratjava el meu cor. Qui m’havia de dir que eren il·lusions enganyadores? Com que no tenia notícies de la magnitud del sinistre, tot pujant ara camins enllà imaginava els seus efectes. Doncs bé, la visió de la realitat fou molt diferent de la imaginada, i més depriment i aclaparadora."