{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

EGOS REGIRATS


Com menys poder real tenen els nostres polítics, més agra i confrontacional és la nostra política. Com ja no poden decidir ni la moneda (l'euro es gestiona a Frankfurt); ni les fronteres (mana Brussel·les); ni els pressupostos i el seu dèficit (el mateix); ni la política exterior o militar (obeïm a l'OTAN); ni les polítiques agràries, comercials o tributàries (també mana la UE i, sovint, un s'alegra)... als nostres candidats electorals només els queda barallar-se – i a nosaltres votar-los – pel seu estil i personalitat, que és on realment està el debat. Com diu Traverso, “vivim tancats en un etern present polític” en el qual l'única cosa que importa són les pròximes eleccions. I després, m'hiposo jo, te'n vas tu....

La humanitat tendeix a caure en una pulsió autodestructiva - Enzo Traverso, a la contra de la Vanguardia


Publica un comentari a l'entrada

6 Comentaris

  1. El maniqueísmo en sí me parece terrible y que se crea que las cosas son solo blancas o negras absolutamente demencial. Porque hay muchas mezclas, muchos matices, y muchas ideas importantes en tierra de nadie que es donde los colores se funden y adquieren entidad. El planeta no está en peligro, qué va. Sobrevivirá. Lo que peligra es la humanidad por culpa de engreídos políticos necios e insensatos (incapaces de ver el más allá a través del más acá) y algún que otro psicópata de manual. Que Belcebú les confunda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y cada vez hay más de estos políticos maniqueistas ostentando el poder. Houston, tenemos un problema.

      Elimina
  2. El problema és que els humans som com som i no com haurien de ser o com ens agradaria pensar que poden ser, la pulsió autodestructiva no es d'ara, més aviat hem millorat una miqueta, al menys pel mon occidental, cosa que no vol dir que puguem tornar a la barbàrie si les condicions son adients, igual que es crema un bosc i es refan les males herbes.


    I no hi haurà un remei? És per ventura
    un cercle lo progrés, que ara ens retorna,
    després d’haver passat segles gloriosos,
    al primer estat salvatge d’on sortírem,
    com torna al mar pels rius la gota d’aigua
    que del mar puja al cel dintre del núvol?...

    Joaquim M. Bartrina (Epístola, fragment)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no recordo qui era que deia que la capa de civilització de la que tant ens en vantem, es tant fina, que nomès que rasquis una miqueta de res desapareix i tornem a la barbarie.

      Elimina
  3. Pues eso es lo que pasa,ya no se habla de ideas,sino de personajes,tú te cebas en Rivera y estoy de acuerdo contigo que es el máximo representante de esta escuela,pero no es el único yo diría que es la moda como ejemplo Sanchez y su sanchismo,es el centro de todo,no soporta sombra,osea a Pablo Iglesias.En cualquier empresa que se asocie a otra,el equipo directivo se reparte en proporción entre las dos empresas ,no hay personalismos.Ocurre lo mismo en el mundo independentista.Es lo que toca hoy día,en particular me crispa,porque los personajes no son nada,lo son el peso de los votos que han obtenido,que son todos respetables incluidos los de Vox.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me cebo en Rivera, o le describo, porquè es el más incongruente de los tres, mientras que Sánchez es el más inconsistente e Iglesias, simplemente ya no es...

      Elimina