Laura Almerich, inseparable companya musical de Lluís Llach, ha mort aquest divendres a l'edat de 78 anys després d'arrossegar una llarga malaltia. La guitarrista va estar al costat del cantantautor de Verges durant moltes dècades, tocant amb ell a l'escenari des de 1969. Encara ara l'acompanyava a la majoria d'actes on el duia la seva activitat política. Per això mateix, Llach va composar una cançó que duia el seu nom, Laura, i una altra anomenada Roses blanques.
Almerich dominava diversos instruments, encara que la guitarra clàssica fos el seu fort. Tocava l'acordió, el piano, la viola de roda, la marimba i el teclat. Va néixer el 1940 a la ciutat de Barcelona. Va formar part també del Quartet Tarragó. Descansi en Pau al seté cel d'en Sisa.
Sabeu, fa 34 anys més o menys, va plorar emocionada, i avui qui ha deixat anar unes llàgrimes he estat jo, de bon matí quan m'he assabentat de la seva partida. Bon viatge.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Sap greu, la recordo molt jove, tothom desfila, m'estic espantant...
ResponEliminaAmb l'edat se'ns està posant cara d'enterramorts.
EliminaNunca es agradable enterarse de la muerte de nadie.
ResponEliminaLa Parca es el único movimiento popular que nos iguala, con ella no hay ententes.
Como Júlia, yo también me espanto.
DEP
el que li deia a Júlia, amb l'edat se'ns està posant cara d'enterramorts.
EliminaEn dos ocasiones les vi actuar con otros, una en la Seu Vella de Lleida hacia el 80, y otra en Valladolid, no recuerdo ya la fecha. Parece mentira ¿eh? En aquellos tiempos a mucha gente nos unían más ciertos ideales respetables (acaso también abstractos) y el arte y la música, en este caso Llach y su obra, eran muy reconocidos por todos nosotros. Ahora cierta gente ha renunciado a ideales más concretos, si los ha tenido, y tira por los caminos de espinas de la aventura y la fantasía. Pero lo que hicieron está ahí y mi colección de discos de Llach que no me la toquen. Qué se le va a hacer, todos vamos perdiendo las vidas ajenas.
ResponEliminaha cambiado mucho, antes era normal actuar en Madrid o Valladolid, gente como Llach, Serrat o Raimón. Quizás eramos mas tolerantes y menos radicales.
ResponElimina