Cap institució ha buscat els 22 cossos de les persones desaparegudes aquest dimecres al naufragi de la seva pastera al Mar d'Alborán. Quan la seva barca encara es trobava a la deriva en aigües frontereres i els familiars dels ocupants alertaven 'Caminando Fronteras' de la seva preocupació; des de Salvament Marítim tampoc van mobilitzar cap dels seus recursos per a col·laborar en el rastreig perquè, justifiquen, "estava en zona SAR marroquina" i el Marroc no va respondre a la seva oferta de suport. No obstant això, fins a aquest any, la institució de rescat s'endinsava en aigües de responsabilitat marroquina de forma habitual quan hi havia vides en risc i l'Estat alauita no contestava.
La notícia la publiquen a el diario.es i diria que en cap altre digital en fan menció, i no en portada; de fet, últimament no s'ha degut ofegar ningú a la Mediterrània, ni cap migrant ha saltat la tanca de Ceuta o Melilla amb les seves concertines, tampoc passa res a Veneçuela que de copar portades dia si dia també, ha desaparegut dels mitjans informatius.
Sembla com si hi hagués una consigna de silenciar segons quines informacions en un moment determinat, suposo que de forma voluntària per tots i cadascun dels mitjans, o així hauria de ser en el millor dels casos, però de totes maneres demostra la manca de capacitat informativa d'aquests i no dic ja del rigor que no hi és ni se l'espera. Lluny queda la saturació informativa quan la mort del petit Aylan, o la informació a diari dels rescats de l'Open Arms de l'any passat. Es dóna la casualitat que aquestes informacions han desaparegut dels mitjans de la mateixa manera que el vaixell d'Open Arms ha desaparegut retingut al Port sense poder salvar vides humanes. No crec en les casualitats però si en les coincidències, i és evident que informar sobre les desgràcies dels migrants, com diria Jordi Pujol, ara no toca, això no toca.