A inicis de 1935, en plena ressaca del Sis d’Octubre, 'Gaziel' es pregunta si “val la pena de continuar escrivint” quan “s’escriu, no ja amb la convicció prèvia, sinó amb la certesa absoluta que els articles efímers que un escriurà no han de servir completament de res”. Gaziel  havia anat alertant de l’erroni camí emprès i esperava que “amb la bogeria del 6 d’octubre hauria estat suficient si més no perquè Catalunya no desbarrés més durant una generació”.
L’associació d’idees entre aquella lamentació de Gaziel i la realitat present del procés la provoca una afirmació de Cuixart: “Ho tornarem a fer”. És a dir, la falta absoluta d’autocrítica sobre la via empresa i els mètodes utilitzats. 
¿Val la pena continuar escrivint? És Gaziel, de nou, al maig de 1934 dirigint-se al aleshores president de la Generalitat: “Només vostè, des del seu alt lloc, pot onejar la bandera blanca i fer el signe màgic, sobre les enfangades trinxeres de la nostra discòrdia...
Afortunadament Gaziel continuà escrivint: En un article d’autocrítica sobre els catalans, afirmava: «Aristòtil deia que l’home és un animal polític. Ho va dir perquè no coneixia els catalans». Gaziel assenyala l’origen del mal català en el fraccionament interior. ¿Es pot imaginar un bon nacionalista alemany amb vots darrere –no un de marginal– acusant el 2017, no el 1933, els representants de la meitat dels alemanys de ser botiflers i venuts a una potència estrangera?. Els catalans no patim només la falta d’entesa amb Espanya –que també i no pretenc relegar-ho–, sinó de fonda divisió interna i d’escàs respecte entre les dues meitats. I mentre no ho arreglem no serem escoltats. Ni a Madrid ni a Brussel·les. Tarradellas ho va veure i per això advocava per una unitat racional, d’interessos –no mística–, de les forces catalanes. Però aquí hi han primat les ambicions presidencials i el repartiment de poltrones.  

D'aquest cansament parlava ahir, quan escrivia que necessitava respirar, Gaziel fa 84 anys es preguntava el mateix, si valia la pena continuar escrivint..., i després encara n'hi ha que diuen que la historia no es repeteix.