La història del Mahmoud migrant, el jove que va sortir del perdut llogaret de Temanto a per un futur diferent i que va trigar tres anys a arribar a Ceuta per saltar la tanca (al tercer intent, el 2005), està detalladament descrita en el llibre 'Partir et raconter', un clandestí africà rumb a Europa'. 
La història del Mahmoud immigrant, el sevillà de la Alameda, amic dels seus amics i treballador incansable, se segueix escrivint cada dia. Els que tenen la sort de conèixer-lo aprecien la generositat que ell té i que va saber trobar en aquest costat del món. La desimboltura de Mahmoud, tercer fill d'una àmplia família africana, pot ser que li ensenyés Monsieur Scene, el seu admirat professor a l'escola de Parumba, un poble al que el petit Mahmoud es dirigia cada dia, plogués o fes fred, travessant infinits camps d'arròs i preciosos camins de terra vermella i espectaculars baobabs. Sempre amb un pensament per Senegal, no amaga certa crítica irònica per als paisans que es conformen amb quedar-se "sota el mango". Detingut i expulsat al desert tres vegades abans del salt definitiu, entre moltes altres desventures, sap bé que la màxima de que qui la segueix l'aconsegueix està feta per a ell.
Va tenir sort, potser perquè no va cessar en la seva obstinació fins aconseguir-la. Aquella que li va faltar al seu amic de la infància Salif a uns metres de superar la tanca que separa la possibilitat d'un futur complicat, però il·lusionant, d'una destinació difícilment diferent al previst.
Afectuós amb els nens, igual que ho són els nens de Temanto cap als seus escassos visitants, Mahmoud desprèn esforç per fer les coses bé i una generositat que carrega de regals cada vegada que torna al seu país, al seu preciós poble, a tocar de la frontera amb Guinea Bissau i Guinea-Conakry.
La seva primera ocupació va ser a la Fira d'Abril, muntant una caseta, i després va treballar com a cambrer en un bar de la Alameda d'Hèrcules. Des de fa un temps el seu millor aliat ve sent la fusta, després de formar-se a Lucena (Còrdova) com a fuster. Ara té 35 anys i enrere van quedar les impol·lutes i elegants cases de tova, perfectament organitzades i netes, de la seva Temanto natal, el lloc del que va decidir anar-se'n, "anar-se'n per explicar", com es tradueix el títol del seu llibre, explicar que el somni europeu està molt lluny però és possible per a qui el persegueix.
Aquest altre vídeo que he rebut via facebook és molt interessant, és de Sani Ladan, activista africà pels Drets Humans sobre migració, i és la visió de la situasció des de l'altre banda, una visió lúcida i sincera.
«No vam sortir dels nostres països perquè ens agradi morir, sinó perquè Europa els roba als joves africans seu futur», explica Sani Ladan,  analitzant les causes de l'emigració, i narrant en un impressionant testimoni seva pròpia odissea i com miraculosament va aconseguir salvar la seva vida.