Em rendeixo, estimo Rosalía, m'agrada Rosalía. Confeso que no ho entenia, no m'agradaba o no trovaba que el que feia fons tan important, no li donava la importancia que li donava la majoria de la gent, critics musicals inclosos, i tot residia en que nomès l'havia escoltat, no l'havia vist actuar en directe, aspecte que ja havien resaltat uns quants dels seus seguidors incondicionals, i que és el que m'ha fet veure la llum, en caure del cavall con un Sant Pau postmodern.

El video d'ahir als MTV Músic Awards es fantàstic, complex i complert amb una enorme posada en escena d'un gran impacte visual, acompanyat d'un número de ball de gran nivell; a més Rosalía parla amb desimboltura un més que acceptable anglés, com podreu veure en aquest altre video. 
Rosalía es una barreja de Madonna i Beyoncé, veient-la al video d'ahir, veig a Madonna amb 25 anys, però amb més veu. La Catalunya del nye-nye, ja li està censurant que digues que venia de Barcelona i no de Catalunya o de Sant Esteve de Ses Rovires, lo qual es una bestiesa, quan vas pel món no dius que ets de Sabadell o de Sant Feliu de Codines, simplifiques i dius que ets de Barcelona.
Rosalía és una gran artista, m'ha costat reconeixer-ho, però ahir vaig quedar totalment convençut, a Déu el que és de Déu i a Rosalía el que és de Rosalía. Dit queda.
. . .