Xavier Ros-Oton és conegut a les universitats de mig món com un matemàtic referent en la investigació de les equacions en derivades parcials. A Espanya, però, aquest llorejat investigador barceloní de 31 anys s'ha fet famós per portar un llaç groc a la solapa. Concretament, per a rebre el Premi Princesa de Girona 2019 dilluns passat a Barcelona. Després se la va llevar per al sopar, com explicaria a l'endemà, però això no va evitar que durant hores circulés el rumor que la Casa Reial li havia esborrat el llaç amb Photoshop.
Els matemàtics són gent molt especial, si no són prou bons sempre poden escriure poesia o jugar a escacs. Jo tenia de jovenet un mestre, el Sr. Caldes que era capaç de multiplicar 3 xifres per 3 xifres de memoria i no erraba gairebé mai, però en canvi no sabia ensenyar les matemàtiques, que és el que diu Ros-Oton: calcular és avorrit. «No té cap gràcia i fa que no entenguis res. Cal entendre, no calcular». Però hi ha dos matemàtics que em tenen fascinat. 

Un és Paül Erdos que deia que quan un matemàtic no tenia prou imaginació sempre es podia dedicar a escriure poesia o jugar a escacs, considerant que el matemàtic tenia el màxim estat de consciencia de la capacitat d'imaginar i crear d'una persona mitjançant els números. 

 I l'altre és Grigori Perelman, el genial matemàtic rus, que ja va rebutjar, el 2006, recollir la Medalla Fields, un reconeixement considerat el Nobel de les Matemàtiques i dotat amb 10.000 dòlars. Aquella edició dels Fields es va celebrar a Madrid i els premis van ser lliurats pel mateix rei Joan Carles. Perelman va assegurar llavors no estar interessat ni en el guardó ni en els diners.