L'exili, a part de la negació de la llibertat pàtria, és el pitjor càstig per a un intel·lectual compromés, pero no se li ha de retreure aquest fet, car des de l'exili es poden resguardar els vincles i els sentiments patris, que permetran ser mantinguts i retrobats en recuperar la llibertat, puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors, d'acabar col·laborant o transigint davant d'ells.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
JOAN OLIVER - PERE QUART
(fragment)
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
No debe de ser agradable para nadie estar en el exilio.
ResponEliminaSalut
Aquest text és del 2001, del Marmessor de la Ignorància. Pero fixa't amb la part final: puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors, d'acabar col·laborant o transigint davant d'ells. No et sona?
ResponEliminaUna vez me recomendaste expresamente que leyera a Joan Vinyoli, a Miquel Masdeu, a Joan Elies Adell, a Joan Margarit, a Feliu Formosa, a Maria Mercé Marçal, a Martí i Pol y a Joan Salvat-Papasseit. Lo hice. Por mi parte añadí, además de a Júlia, a Olga Xirinacs y a ti, a Brossa y a Beneyto. No imaginas cuánto he podido disfrutar. Ahora, sin previo aviso, te descuelgas con esta maravilla recitada de Pere Quart. ¿Me quieres matar?
ResponEliminaNo! La poesia no mata, las palabras tampoco, aún te quedaria por escuchar otro vídeo estremecedor: Pau Casals en las Naciones Unidas: I am a Catalan!, gallina de piel que diria Cruijff.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=5ugrDYxWJDo
Extraordinario. Thanks for sharing.
EliminaL'exili, com tantes coses, i no li trec dolor, no és igual per tothom, aquesta colla de la foto va poder sortir guillant en autobús i va trobar aviat un refugi relativament còmode, en comparació amb tants altres. Això dels que es queden és lògic i humà, això ho fan els supervivents, a molts els van estossinar o empresonar sense manies.
ResponEliminaPer cert, això de conservar els vincles també ho va fer, amb moltes dificultats, gent que es va quedar, i l'exili català i espanyol té les seves ombres, lligades al fet de què hi havia gent de moltes procedències i ideologies i situació econòmica. Fins i tot hi va haver corrupteles, cas Puig i Ferrater. Les misèries humanes continuen, aquí i allà. El que passa és allò que deiem de la història, tot es mitifica i s'explica com convé.
ResponEliminajo em referia més al fet diferencial entre els exiliats i els que es queden, ho feia de manera premonitoria a 'el marmessor de la ignorància', i ho veiem amb la situació actual a Catalunya entre Jxcat i ERC.
ResponElimina