La revolució digital concentra cada vegada més poder i riquesa en cada vegada menys capitals. Només en elles s'aprenen les habilitats que proporcionen els millors sous. La resta del territori es buida, perquè els seus talents es competiran a aquestes metròpolis. L'esquerra creu que amb taxar-les amb més imposats podrà compensar als perdedors, però els pobletans no volen subvencions, volen no ser cada vegada menys i més relegats. Per això voten venjances populistes, com la del Brexit contra Londres; la de les armilles grogues contra París; la de l'Espanya buidada contra el gran Madrid; o la Catalunya de comarques contra la gran Barcelona. Collier apunta que no es conformaran amb subvencions. No pararan fins que cada comarca tingui una capital amb futur. A la contra de la vanguardia han entrevistat a Paul Collier, catedràtic d'Economia del Desenvolupament en la Universitat d'Oxford:

El capitalisme té futur?

 Portem 10.000 anys de civilització i el capitalisme només existeix des de fa 250, però ja ha demostrat que és l'únic sistema capaç de millorar les nostres vides. Això no vol dir que no requereixi regulació i contrapesos.

 Per què el capitalisme genera riquesa?

 Ningú ho sap amb exactitud, perquè cap economista ha aconseguit desentranyar amb precisió. Sabem que si deixem que el capitalisme funcioni en pilot automàtic, com vol la dreta, sense cap regulació, condueix a desigualtats i recessions terribles.

 Si no el coneixem, com remeiar-lo?

 No hi ha alternatives màgiques. Després de cada recessió, només ens queda recompondre el capitalisme amb humilitat, pragmatisme i empirisme: assajar amb encert i error correccions per tornar-lo a posar en marxa. Sabem que les grans ideologies no serveixen i les utopies fallen.

 Però haver-n'hi, n'hi ha.

 Oblidem les bones intencions i vegem la realitat: el comunisme també s'ha assajat durant aquests últims 250 anys en molts països i en tots ha estat sempre un desastre.

 Llavors, avui el capitalisme no té alternativa, però tampoc té remei?

 Avui la dreta vol reduir la societat a l'economia; l'economia a el capitalisme; i el capitalisme a l'empresa; i l'empresa a un sol fi: generar els màxims beneficis a qualsevol cost. Això vol dir no pagar impostos i arruïnar el que és de tots, com el medi ambient o l'Estat de benestar.

 ¿El capitalisme no era precisament això?

 Si només fos això, seria un desastre i no tindria futur. Però el té i està en reconnectar amb el passat: la nostra evolució. Dominem el planeta, perquè cooperem i competim en associacions amb drets i obligacions.

 També hi ha l'Estat.

 L'Estat tampoc pot ser l'únic poder, perquè castra a l'individu per protegir-lo.

 Doncs ja em dirà vostè quin és el futur.

 Recuperar i enfortir l'entramat d'associacions que hi ha entre l'Estat, l'empresa i l'individu: són des de la família a les cooperatives d'habitatge, treball, vacances; sindicats; col·legis professionals; centres de formació publics i privats; d'oci, culturals ...

 Aquí a tot això en diem societat civil.

 Doncs aquest és el futur del capitalisme! Estendre aquest esperit de drets i obligacions compartits a les empreses, que han d'incloure els treballadors en la seva direcció i a aquests representants de la societat i cada ciutat i el barri on es trobin. Crear actors col·lectius i enriquir, per gestionar la complexitat, als que ja tenim. Donar-li diversitat al sistema.

 Si l'èxit d'una empresa només es mesura pels seus beneficis, no interessa aquesta societat civil.

 Aquí és on s'equivoca l'esquerra al defensar que l'única alternativa al capitalisme salvatge són l'Estat i més impostos. L'alternativa progressista no és més Estat, sinó més societat civil, que participi en la gestió de les empreses i l'Estat: tenir més actors que les empreses, els estats i els individus.

 Per què triomfa avui el populisme?

 Perquè la globalització concentra en cada vegada menys ciutats cada vegada més poder i oportunitats d'aprendre per prosperar.

 I els de poble s'enfaden?

 Les ciutats mitjanes, que abans eren importants i oferien oportunitats, ara s'han quedat relegades i els seus centres de formació ja no ensenyen les habilitats per triomfar a les grans urbs on tot es decideix.

 És la rebel·lió dels pobletans?

 El populisme és el cabreig d'aquestes ciutats de comarques i províncies relegades contra les metròpolis cada vegada més poderoses.

 Aquí es rebel·la l'Espanya deserta, o la Catalunya de comarques contra Barcelona.

 I la França rural contra París; i el nord d'Anglaterra que vota Brexit contra Londres; i els ignorants de el Medi Oest que voten Trump contra el Silicon Valley. Tots es rebel·len contra les metròpolis que els treuen rellevància.

 Per això voten populismes?

 I, per això, els populismes també calen en els grans partits. El populista detecta al seu enemic, sempre troba a un, i en cinc frases s'ofereix a derrotar-ho.

 És la raó per la qual la socialdemocràcia perd més vots que la dreta?

 L'esquerra, en comptes de donar respostes, perd el temps amb el canvi climàtic i les polítiques de gènere, que només interessen als progressistes que ja viuen en aquestes grans capitals de la globalització. Als de poble, en canvi, ningú els fa cas. I el canvi climàtic -no ens enganyem- és a 50 anys vista. No mourà vots.

 Com fer cas als de comarques?

 Per frenar el populisme, l'esquerra vol augmentar els impostos als guanyadors de les noves capitals globals i subvencionar a les relegades; però els vilatans no volen subvencions, sinó poder: volen recuperar els centres de producció i els bons sous.

Com es pot aconseguir?

 Doncs descentralitzant aquest poder i aconseguint que cada comarca tingui una capital rellevant, on es pugui treballar i aprendre en primera línia i deixar de ser un poble marginat en vies de degradació.