Explica Llucia Ramis a la vanguardia la seva experiència amb el succionador de clítoris, el Satisfyer: "La primera vegada que vaig sentir parlar del succionador de clítoris va ser durant una entrevista que David Broncano li va fer a la cineasta Leticia Dolera al programa La Resistència. Ella assegurava que, amb l'aparell en qüestió, et corres en cinc segons. "Bé, igual 10", concedia. Unes setmanes després, a la fi d'un sopar, l'amfitriona treia (sense estrenar) el Satisfyer que li havien regalat dues amigues per el seu quaranta aniversari. Una d'elles la va preveure: al provar el seu, va aconseguir tal nivell d'èxtasi que el va llançar per l'aire, mentre el seu cos es contreia amb un desconcertat:¿però això què és?"

"Si no esteu entenent que el boom del Satisfyer és perquè han creat un aparell no-fàl·lic que realment estimula a la gent amb cony, i per primera vegada ens hem obert a parlar que ens masturbem i ho hem naturalitzat, és que esteu perdidísims", explicava en un tuit molt celebrat l'autora Clara Duarte, que té més de trenta-sis mil seguidors a Twitter.

Però, realment és per tant? Suposarà aquest invent, com asseguren molts comentaris en línia, la fi de l'home? Disposada a esbrinar-ho, a el més pur estil gonzo, Ramis adquireix per internet un Satisfyer Pro 2. Hi ha tanta demanda que l'adverteixen que el lliurament es demorarà uns dies. Ha estat l'objecte de desig de el Black Friday i el Cyber Monday. 

A la fi de segle XIX un metge va inventar un estimulador per combatre aquest mal que suposadament afectava les dones, denominat histèria. L'estimulador tenia un ús terapèutic, i en els tractaments anteriors a la seva creació, els doctors acaronaven manualment a les pacients fins que arribaven a el "paroxisme histèric"; és a dir, l'orgasme. El desig sexual femení reprimit es considerava una malaltia.
Avui el màrqueting ven el vibrador com una revolució sexual, de la mateixa manera que els primers, en l'època victoriana, s'oferien com a teràpia en els balnearis de luxe. La manera de referir-se al plaer femení ha canviat, i això és el revolucionari. Però el sistema per aconseguir aquest plaer sense sexe, mitjançant un aparell, és el mateix, perfeccionat.

El que m'ha cridat l'atenció és amb la naturalitat que de sobte les dones parlen de la masturbació, que no se pas si en seriem capaços de fer-ho els homes, i dit aixó, entenc que el Satisfyer li treu a la masturbació tota la previa fins arribar al clímax, que ja no és la culminació d'una intensitat creixent, sinó un estat efímer, molt fàcil de provocar, que no requereix més que prémer un botó. Si ni tan sols el Satisfyer necessita adoptar la forma d'un fal·lus.

La conclusió a la qual ha arribat Llúcia és que, no es tracta només que la joguina no tingui forma fàl·lica, és que tampoc pot considerar-se exactament un artefacte sexual. De fet no té res a veure amb el sexe, ni el substitueix, encara que el resultat sigui un orgasme. És més aviat un relaxant, una alegria exprés, un bon complement per al benestar.  

Llucía ha provat almenys un parell de vegades el Satisfyer, podeu llegir-ho aquí i saber quin ha estat el resultat de la seva experiència. ho haureu de fer en castellà, atès Jordi Juan continúa maltractant la versió digital de la Vanguardia en català.

Ara si que estem acabats els homes, ja no ens necessiten les dones per a res, a més, no cal que en fabriquin un d'aquests estris per nosaltres, en general no solem durar gaire més de cinc o sis minuts en el millor dels casos, perquè per si no ho sabeu, els homes també ens masturbem, ah! i no n'hi ha cap que s'hagi tornat cec per practicar aquest acte.