El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va reconèixer la condició d'eurodiputat d'Oriol Junqueras des del mateix moment en què va ser elegit. Segons el raonament dels jutges de Luxemburg, Junqueras va haver de ser posat en llibertat al tractar-se d'un pres preventiu per complir amb els tràmits de la seva designació i, en tot cas, l'alt tribunal va haver de demanar un suplicatori a la Cambra per seguir actuant contra la seva persona. No obstant això, els magistrats del Suprem, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, han resolt mantenir a la presó, desautoritzar el seu desplaçament a el Parlament Europeu per prendre possessió de l'escó i refusar la tramitació del suplicatori. El curiós del seu argument és que afegeixen que la nova doctrina sobre la immunitat dels eurodiputats serà la que apliquin en el futur, tot i que és diferent de la que s'ha tingut en compte amb Junqueras. La decisió de Luxemburg es converteix així en paper mullat. La pròpia Advocacia de l'Estat va suggerir que, encara que la sentència del Suprem era inatacable, es deixés sense execució el compliment de la pena de presó i es negociés amb el Parlament Europeu els termes de la llibertat de moviments al fet que podria acollir el president d'ERC. Certament, el Tribunal Suprem no ha considerat aquesta proposta i ha tractat la instrucció del TJUE com un document per a posterior jurisprudència. La resolució explicita que no se'l pot posar en llibertat perquè ja no és un pres preventiu, sinó algú sotmès a judici oral, el que suposa causa sobrevinguda d'inelegibilitat. El Parlament Europeu va deixar de reconèixer a Junqueras com a eurodiputat després d'aquest acte.
Aquest assumpte no ha de ser tractat com un partit de futbol, ​​sinó com una llarga partida d'escacs entre trilers, i de la mateixa manera que Sassoli era el gran garant Europeu al reconèixer a Puigdemont i Comín, ara no pot ni ha de ser el gran malvat al no reconèixer com a diputat a Junqueras a partir del 3 de Gener.
Europa ni ens mira ni està pendent de mirar-nos, si de cas ens mira de reüll, simplement tracta tot aquest cas com un més dins de la seva jurisdicció i es limita a anar aplicant la llei sobre uns casos dels quals no hi havia precedents. A vegades a favor dels uns i en altres dels altres, i s'ha d'entendre i respectar.
La solució per als implicats del Procés no és a Luxemburg, ni al Parlament Europeu, sinó al tribunal de drets humans d'Estrasburg, de fet tots els passos que realitzen els advocats dels condemnats van en aquest sentit, i aquesta partida va per llarg, com a mínim 5 o 6 anys, tot i que aquí si que es pot guanyar a l'Estat i a la judicatura, però no per golejada ni escac i mat. Aixó ho sap la Judicatura i de fet li és igual, l'objectiu encomanat de desactivar l'entorn independentista ha primat per damunt de tot i ja ho han aconseguit, els tenen a tots o en presó o a l'exili e inhabilitats per una llarga temporada.  Que després tot aixó sigui reparat per Estrasburg no els importa, haurà passat molt de temps i ells ja hauran assolit el seu objectiu, ells i l'Estat Espanyol.
Nomès cal adonar-se de que El Tsunami democràtic ha desaparegut tot Sol, i la gent, a banda dels de la Meridiana ja no està per manifestacions. Temps enrere la decisió de Sassoli d'ahir de no reconèixer a Junqueras com eurodiputat hauria provocat manifestacions anti europees multidudinaries, mentre que ara ERC segueix donant suport al Govern de Sánchez i el carrer està tranquil, entre altres questions perquè la gent ja comença a estar cansada de tot plegat, per a no dir farta, i el que vol és que tant a Madrid com a Catalunya els Governs governin.