Ja és aquí, o quasi, la pandèmia és a casa nostra. No és la del Covid-19, ni el nomenament de Karlos Iturgaiz, ni l'espionatge cutre salsitxero de Can Barça, i menys encara la taula de diàleg del camarot dels germans Marx, que ja han començat a parar-la. No, la pandèmia que tenim a casa nostra és d'acolloniment del personal; si és que els acollonits ja no ens hi caben al país, començant per la premsa i els mitjans en general que espanten al personal amb la seva informada desinformació. 
El Covid-19 és un virus més, com la grip, amb la diferència que la grip d'enguany, a Catalunya ja ha matat a 41 persones i continuarà fent-ho com cada any, aspecte que no sembla preocupar a ningú, ni afecta a les borses ni a l'Ibex. 
Si, ja sé que és pitjor que la Grip del pollastre o la de les vaques boges, que es varen quedar d'inici en no res, i cert és tambè que a nivell sanitari s'està gestionant molt més bé, almenys no han comprat els Governs milions de vacunes que no varen servir per a res quan la grip del pollastre. Jo, per si de cas, en comptes de mascaretes que es veu que moltes de les que es venen no serveixen, m'he comprat un pernil i uns quants espetecs per si em confinen a casa per una temporada. Recordar nomès les paraules de la manyaga d'Emma Bovary: no hi ha res que no hagi passat abans. I com diria un tertulià, el Covid-19 ha vingut per quedar-se, i el principal problema que ens portarà, no és l'afectació a la salut dels ciutadans, sinó la desacceleració económica que provocarà en l'economia Mundial, i això si que es un problema greu, contra el que no hi ha vacuna.