Tenim al Ministre Garzón relativament preocupat pels anuncis que inciten a les apostes a la tele i radios, i el seu perniciós efecte sobre els ludòpates i no ludòpates. De  moment s'ha quedat a mitges i no crec que se'n surti, massa poder tenen aquestes empreses, i sobre tot massa diners inverteixen en publicitat als mitjans per incitar a la gent a consumir.
Això és l'efecte de la publicitat. La publicitat consisteix en informarnos de l'existència d'unes coses que no necessitem i que gràcies a la seva persuasió i insistencia acabem necessitant i per tant, adquirint. Intenteu no comprar res que sigui publicitat, és dificil. De fet, sense la publicitat, la nostra societat tornaria a l'edat Mitjana, o gairebé, i no estic dient cap bajanada. Només cal adonar-se què, sense publicitat no hi hauria esports d’elit com la Fórmula 1, Futbol, Motos, Basquet, Tennis etc. Tampoc tindríem diaris, ni de paper ni digitals, ni Televisió, a penes hi haurien ràdios, llevat de l'Estatal i alguna d'àmbit local. Si realment sobrevivia algun d'aquests medis seria amb diner públic i per tant controlat per l'aparell de l'Estat (més o menys com ara). Molts dels productes de consum actuals desapareixerien en no poder fer publicitat per vendre'ls, i malgrat l'estalvi no se jo si baixarien de preu els productes de consum en estalviar-se les despeses de publicitat atès sel's hi reduirien les vendes i possiblement encara s'hauria d'augmentar el seu preu de venda al públic.
L'atur augmentaria exponencialment en deixar-se de fabricar molts productes i ensorraria les economies emergents asiàtiques. Tampoc tindríem revistes del cor, ni series de TV, ni Cinema, ni res d'una enorme tirallonga de coses de les que gaudim ara amb naturalitat i de les que ens hauríem d'acostumar a prescindir-ne per força, aspecte que en molts dels casos potser s'hauria de considerar, i a la llarga no seria tan dolent, ans al contrari, morariem en la Vita beata dins el Jardi d'Epicur.