L'evolució de la indústria militar ha aconseguit que calgui expulsar l'Exèrcit de les Forces Armades per covardia davant l'enemic. Si partíssim del concepte d'honor militar, ja fa temps que el món hauria arribat la pau perpètua. Doncs l'únic que encara queda per veure és quina relació pot tenir el valor amb el numen d'un químic que és en si una deshonra a la ciència, i com la glòria militar, deguda a una ofensiva més "gloriosa", encara no ha mort asfixiada pels gasos de la pròpia infàmia. A una humanitat que considera indispensable matar-se els uns als altres per viure li és, per descomptat, igual com ho fa, i l'aniquilació massiva li resulta més pràctica. Però l'evolució tecnològica ha donat al trast amb les seves aspiracions romàntiques, que només troben satisfacció en la lluita d'home a home. Els designis del diable, que tan inescrutables no són, ja que s'escruten en els laboratoris, van encara més lluny.
Així que els adversaris s'hagin superat mútuament sense treva, els carros de combat i els gasos deixaran el seu lloc als bacteris i ningú es resistirà ja a la genial idea d'utilitzar les plagues com a instruments bèl·lics, en comptes de considerar-les com a seqüeles de la guerra. Però com ni així podran els homes prescindir de certs pretexts romàntics per justificar la seva maldat, el general en cap, els plans seran posats en pràctica pel bacteriòleg, com avui dia ho fa el químic, seguirà vestint uniforme.
Als alemanys se'ls podria atribuir la glòria de l'invent, i als altres la infàmia del seu perfeccionament, o també a l'inrevés, com us sembli més encoratjador. Karl Kraus
Visiona esta película.
ResponEliminaVale más que estés tranquilo y sólo. Es de la vida real, los experimentos japoneses con los chinos en 1930 y el problema de Manchuria.
https://www.youtube.com/watch?v=7c202r6ePXw
Los alemanes eran unas almas cándidas cuando los nipones ya estaban en la cúspide de la maldad.
salut
me l'he guardat la pel·lícula, he llegit l'argument a WIQUIPEDIA, i deu n'hi do. La veurè demà amb calma.
EliminaPlatón y Aristóteles, San Agustín, Santo Tomás de Aquino, Maquiavelo, Francisco de Vitoria, Grocio, Hegel, Maquiavelo y un largísimo etcétera, hablan de guerra justa, aprobando la lucha a muerte en ciertos casos apoyándose en el Derecho Natural. Así lo estudié. Recuerdo especialmente "El derecho de la guerra y de la paz" de Grocio, que leí íntegramente por curiosidad. Además de Filosofía del Derecho todo esto es también Derecho Internacional. Se que lo jurídico no te gusta, pero se me ha ido la mano. Intentaré no hacerlo más...
ResponEliminaY en algunos casos, como bien dices, defensores a ultranza de la esclavitud, viendo en ella la prosperidad de la Polis.
Elimina¿La mano o el brazo entero?. Es broma, no es que no me guste lo jurídico, es que no lo entiendo, lo cual no quiere decir que no me interese.
ResponElimina¿Que no entiendes el mundo jurídico?. PRIMERA LECCIÓN: La literatura es en sí un gran simulador de la realidad, ¿verdad?. Pues al derecho le pasa lo mismo.
Eliminaeso si lo entendí.
EliminaLos alemanes no inventaron nada en este campo. La primera noticia verosímil sobre el uso de armas bacteriológicas, es en el cerco de Crimea por parte de las tribus tártaras. Lanzaban cadáveres de muertos por la peste tras los muros de las fortificaciones, y aquí empezó la expansión de la peste en Europa por italianos fugitivos que la llevaron a Messina y Venecia.
ResponEliminaPosteriormente, militares a las ordenes de Washington repartieron mantas contaminadas con viruela entre los nativos del Oeste, en la época de la construcción del ferrocarril, con consecuencias terribles para aquellos, que no disponían de defensas naturales contra la enfermedad.
No existen las guerras justas, por ningún motivo. Tan solo la respuesta a un agresión militar es justificable.
No existen guerras justas, aunque muchas de ellas se hagan en nombre de Dios o Alá, y en las guerras no hay buenos ni malos ni vencedores y vencidos, todos pierden.
ResponElimina