CATALUNYA, LÍDERS EN OCUPACIÓ

Catalunya lidera el rànquing de comunitats autònomes on es produeixen més ocupacions: 600 a el mes; 20 a el dia des de gener a juny, informen a la Vanguardia. Les dades facilitades pel Ministeri de l'Interior indiquen que si bé Catalunya no és la comunitat on més han augmentat les denúncies en el que portem d'any, és amb diferència l'autonomia més afectada per les ocupacions. En el primer semestre del l'any s'havien presentat 3.611 denúncies, gairebé mig miler més que en el mateix període de l'any anterior. Unes xifres disparades si es comparen amb les 1.183 denúncies presentades a Andalusia, o les 657 de la comunitat de Madrid, gairebé un centenar menys que en el mateix període anterior, fet que suposa fins i tot un descens d'un fenomen angoixant sobre el qual circulen a més llegendes urbanes que incrementen la sensació d'inseguretat de la gent. El gràfic que acompanya aquestes línies mostra l'evolució de les dades oficials a Espanya, sense comptabilitzar les denúncies que els perjudicats realitzen directament als jutjats.

Casos com el d'Altafulla ja no són una excepció, i la impunitat de les bandes ocupes és total, davant a inacció de la policia municipal o els mossos, que en comptes de cenyir-se a la llei, haurien de aplicar-la modificada, aspecte que hauria de preocupar a la Generalitat. que en comptes de reprobacions monàrquiques i baralles internes, sobre aquest tema si que pot legislar i hauria de fer-ho ja, és més, hauria d'haver-ho fet fa temps, ja que no sé si són conscients de la sensació d'inseguretat i desemparament dels ciutadans quan surten de casa de cap de setmana, o simplement de compres qualsevol tarda. És urgent actuar amb la llei a la mà modificada sobre aquesta xacra, o acabarem tenint seriosos problemes de convivència.

Entenc que es parla ara del fenomen ocupa perquè som a l'estiu, o per l'augment detectat, però el fenomen és vell, i ja n'he parlat en més d'una ocasió. Ocupa i els seus derivats procedeix, òbviament, de la paraula ocupació. L'ocupació d'habitatges abandonats ha existit sempre, i a Catalunya aquest fet va créixer considerablement durant els anys 1960 i 70, com a forma de donar sortida a la gran demanda generada per l'afluència de població del camp a les ciutats.

Els ocupes sorgeixen a mitjans dels anys 80 a imatge i semblança dels squatters anglesos. Darrere de diversos titubejos amb la denominació (perquè no existia en català cap paraula per a anomenar l'ocupació d'habitatges i locals), adopten el nom d'ocupes, escrit amb una «k» contracultural i punk. Per als ocupes, la diferència entre «ocupar» i «okupar» resideix en el caràcter polític d'aquesta última acció, en què la presa d'un edifici abandonat no és només una finalitat sinó també un mitjà per a denunciar les dificultats d'accés a un habitatge.

Ocupar i okupar, no té cap justificació legal, sota cap concepte o excusa, una vivenda habitada o no, té un propietari i no hi ha cap dret que justifiqui l'ocupació d'aquesta vivenda, ni per fer casals okupes, ni per cap tipus de necessitat, sigui la que sigui. Ocupar no és legal. El problema és que la ocupació crea indefensió al ciutadà que té una vivenda que ha pagat amb esforç durant molts anys, i un dia se'n pot anar quinze dies de vacances i en tornar trobar-se casa seva ocupada, i aqui ja té un greu problema, no pot entrar a casa seva i tampoc pot fer fora als ocupes. Amb sort, o pagant per què marxin els ocupes, o acudint a la justícia podrà recuperar la seva pròpia vivenda, encara que en el segon cas pot tardar dos o tres anys.

S'hauria de reformar urgentment la llei de manera que la pròpia penalització fes desistir d'ocupar, perquè sinó i en certa manera qui veu ocupada la seva vivenda podría denunciar a l'Ajuntament i al Govern de connivència amb els ocupes, encara que fos per omisió. 

A l'escala de casa hi ha dos pisos ocupats, el 1er 1ª per uns gitanos amb 5 fills, i el 3er 1ª per una parella de bolivians amb un nen petit. Els propietaris d'ambdós vivendes ocupades varen traspassar fa poc i l'herència no està clara, però la qüestió és que estàs il·legalment ocupats, no paguen les despeses de l'escala, i la llum, aigua i gas de moment els paga el compte corrent dels difunts i quan s'acabin els diners, ja punxaran els ocupes la llum i el que faci falta, que d'això en saben un munt.

Tambè en això dels ocupes, la Justicia és un catxondeo, o millor dit, la llei ho és, i potser s'hauria d'acabar amb aquesta indefensió en la que es troba qualsevol ciutadà si está més dos dies fora de casa seva, o té una segona residencia, que hi té tot el dret si l'ha pagat amb els seus diners.

Ocupa, siqui amb c o amb k, es sinònim de caradura o karadura, més que necessitat, no fotem, o ocupar en qualsevol dels casos és un delicte. I si és necessitat que ja sé n'hi ha en moltes families, aquesta no és la manera de solucionar-ho, ja se'n cuiten els ajuntaments de procurar-els-hi vivendes socials.