"He raonat algunes vegades que la condició moderna de l'home és l'avorriment. El que realment produeix una societat pròspera i postmoderna com la nostra és una intensa sensació de malestar, tot i que visquem en la societat més pròspera de la història. Abans de la pandèmia, que a mi m'agrada anomenar gran esdeveniment, la gran paradoxa era per què si vivíem en el millor moment de la història però s'estenia per tot arreu un cert descontentament. Vaig arribar a la conclusió que una democràcia contemporània és aquella que està composta per ciutadans que són capaços de suportar el descontentament i l'avorriment com a part de la condició moderna. i de sobte va tenir lloc el gran esdeveniment, que ho ha regirat tot.
On abans estàvem instal·lats en una quotidianitat avorrida, com a tret positiu de la democràcia, de cop i volta la pandèmia va trastocar tot i ens convertim en una societat apocalíptica, on la humanitat en el seu conjunt es va descobrir com fràgil. Una espècie que pensàvem privilegiada i que està ara en risc d'extinció. En poques setmanes vam passar d'un escenari d'avorriment a un que no és exagerat dir apocalíptic i escatològic, on vèiem a gent morir i a una humanitat en perill. Ara estem en aquesta sensació en la qual l'apocalipsi s'esforça per retornar a un avorriment que es veu com el bé més preuat. Tots volem tornar a l'avorriment d'abans. Estem en una societat postapocalíptica en camí cap a l'avorriment quotidià."


Javier Gomá, filòsof i director de la Fundació Joan March, ha estat entrevistat a l'HuffPost, podeu llegir l'entrevista sencera, aquí.