Em pregunto si és que ens estem acostumant a l'assassinat de ciutadans a mans del terrorisme islamista. Ho dic perquè no veig que l'atac mortal contra el professor Samuel Paty -decapitat divendres davant l'escola de Conflans-Sainte-Honorine on treballava- hagi generat l'onada d'indignació i solidaritat que es va produir arran de l'atemptat de el 7 de gener de l'any 2015 contra el setmanari Charlie Hebdo, on van morir 12 persones i onze van resultar ferides. No és un assumpte de quantitat, és clar. Tan esgarrifós és el fanatisme criminal contra una dotzena de periodistes com ho és contra un mestre. Llavors, es va posar de moda, també a casa nostra, el lema "Je suis Charlie", un gest de defensa de les llibertats bàsiques contra un totalitarisme que utilitza la religió per amenaçar obertament a la societat. Espero equivocar-me, però no detecto, de moment, moltes ganes, ni a Barcelona ni a Catalunya, d'afirmar "Je suis Samuel".

En el seu moment vaig manifestar la meva posició en aquest escrit: #jenesuisCharlie, però no deixava de ser una opinió marginal, la majoria de la gent es va apuntar a #JesuisCharlie de manera incondicional. Ara hauríem de ser també Samuel Paty, el docent que va mostrar una caricatura de Mahoma en una classe dedicada a explicar la llibertat d'expressió. La llibertat de parlar de tot no és exclusiva dels periodistes ni dels caricaturistes. Els mestres poden i han de entrar la realitat a les aules, on cal ensinistrar a les noves generacions en la necessitat de comprendre el que passa, de fer-se preguntes, d'exercir l'esperit crític i de debatre sense por el que sigui menester. Entre nosaltres, també de tant en tant, apareix algun grup que pretén introduir la censura a les classes. El fanatisme té moltes modalitats. No obstant això, i malgrat algunes lamentables denúncies sense fonament contra docents utilitzats com a cap de turc, aquí vivim -afortunadament- una situació que no té res a veure amb l'ambient de diversos barris i ciutats de França, on els partidaris del gihadisme són molt actius, compte però, que tambè ens pot arrivar aquí.

Em sembla molt més greu aquest assassinat que l'atemptat de Charlie Hebdo, aqui hi ha innocència i no hi ha maledicència, però a sobre hi ha un agreujant que és més preocupant encara, l'assassí de Paty, va pagar diners a alumnes seus perquè li diguessin el nom del professor, i això ja és una altra dimensió de l'horror, Samuel Paty, fou delatat pels seus propis alumnes, uns alumnes als quals volia ensenyar precisament el contrari del que el va portar a la mort.
Abdoullakh Anzorov, el txetxè de 18 anys que va cometre l'atemptat, es va presentar davant l'escola de Conflans-Sainte-Honorine, a la perifèria nord-oest de la capital francesa, i va preguntar pel professor de geografia i història que havia mostrat feia uns dies una caricatura de Mahoma a classe. Com a recompensa per l'ajuda prestada per identificar el mestre, Anzorov va repartir diversos centenars d'euros en bitllets de deu, que els alumnes van acceptar. El terrorista va enginyar un estratagema per no aixecar sospites. Va dir als estudiants que volia convèncer Paty a gravar un vídeo perquè s'excusés per l'assumpte de la caricatura, d'haver blasfemat i insultat el profeta.