A España han engegat una campanya per conscienciar la població que, per solidaritat amb els restaurants, si volen anar a sopar-hi, hi vagin a les 8 del vespre. A Catalunya, aquesta campanya no té sentit perquè com tenim tancats bars i restaurants, nomès si pot anar a buscar menjar preparat per endur-te'l a casa o que tel portin els nois de la bicicleta. Molts bars de barri tenen una taula a la porta d'entrada per si has de menester un café, tallat, un entrepà o una cervesa, pero francament fan més badalls que rots.
En aixó de les restriccions en el camp de la restauració, el comportament de bastants ciutadans es com a mínim preocupant, explicàven avui a la radio que hi va haver gent aquest cap de setmana que se'n va anar a dinar a Osca, i els picnics per els parcs proliferaven com els bolets a Soria, i no parlem del Montseny que hi havia més gent que a la romería de los Ballesteros, o sigui, tot el Parc Natural del Montseny ple de pixapins indocumentats i ignorants en molts casos, com uns que a banda de deixar deixalles pel terra, encara varen tenir la barra de demanar en un rètol que hi posessin papereres; que no saben el que es un parc Natural?. ës un parc natural estùpids!, els diria Clinton.

La Vanessa, la nostra filla mitjana diu que nosaltres som uns precursors, atès fa anys i panys que en certa manera vivim confinats, i no és que no sortim, sinó que ho fem quan és necessari, pero no sistemàticament ni compulsivament. De sempre i fa ja més de cinquanta anys, a casa es dina a tres quarts d'una i es sopa a dos quarts de vuit, els diumenges també, més o menys com fan a Europa en general, però quan ho explico n'hi ha que se'n foten, però entenc que és un horari raonable, sobretot el de sopar, més si tenim en compte que a les 10 quarts d'onze si no juga el Barça, anem a dormir, fins les 6.15 del matí, diumenges inclosos. Són costums, però costums raonables adequades a la nostra manera de viure, i no entenc que a la gent li costi tant acceptar en el cas de la restauració que per dinar y sopar a casa una temporada, no s'ensorra el món.