💭Fa uns dies, Antoni Puigverd va publicar a 'La Vanguardia' una anàlisi de la campanya electoral, i tancava així l’article: “Quan Esquerra es desperta, el dinosaure convergent encara és allà”. A la frase hi ressonava un dels contes breus més famós i més intrigant d’Augusto Monterroso, El dinosaure. Al llegir aquest brevíssim relat d'Augusto Monterroso, poden passar dues coses: que un no vegi on hi ha l'interès o que el seu cap comenci a donar voltes. Tenim a algú que es desperta i que, o bé abans d'adormir-se o bé durant el son, s'ha topat amb un dinosaure. Al despertar, procedeixi d'on procedeixi, l'animal segueix allà, perllongant el malson. A més, aquest "encara" de la segona oració aporta una enorme càrrega amenaçant de l'animal a tota l'escena. Com si el personatge, encara que li costi de creure, no hagués pogut desfer-se'n. Per insòlit que sigui tot, podem arribar a pensar que es tracta d'alguna cosa simbòlica, abstracte, com aquestes pesades càrregues que portem a sobre i de les que no ens lliurem tan fàcilment. Fins i tot, per la sintaxi i les el·lipsis en el text, es pot interpretar que qui desperta és el propi dinosaure, convertit així en personatge central del relat. Però res de tot això es troba implícitament en les set paraules del microrelat; i, no obstant això, tot just llegit el text tota la nostra imaginació s'activa i amara el nostre sensible territori intel·lectual i emocional. En el fons potser Monterroso tampoc sabia exactament que pretenia dir-nos, o potser la presència encara del dinosaure volia significar5 que encara no haviem evolucionat, que seguíem en temps del dinosaure, només que l'home no va conviure amb els dinosaures, és posterior a ells, i a partir de aquí tot és possible. 

A vegades succeeix que pots escriure un aforisme i ni tu mateix saps exactament que volies dir. Em va passar amb aquest: Hi ha vida després dels poetes?, dins de el marmessor de la ignorància ja fa 20 anys, i a hores d'ara encara no he estat capaç de saber que pretenia dir. Potser, i coneixent una mica l'obra de Monterroso, no és pot analitzar un text seu des del raciocini, de la lógica, cal pensar com ell, com ho faria un nen, que un nen gran és el que era Monterroso, com Pere Calders.