El dia de la Marmota, i no només perquè sigui una altra avorrida jornada de la campanya electoral. Des que Bill Murray va protagonitzar la pel·lícula 'Atrapat en el temps' en el nostre vocabulari quotidià 'el dia de la marmota' és sinònim de repetició fins a l'extenuació, tal com li passava al seu personatge durant tot el film.
Però és que avui és literalment el dia en què a Estats Units i part de l'estranger tothom està pendent d'un rosegador anomenat Phil perquè, en funció de si se li veu l'ombra o no a l'sortir del cau, sapiguem si el hivern serà més o menys llarg. Que en una época 5G no sé jo si té massa sentit, a banda de publicitar la población de Punxutawney que concehtra tota l'atenció dels mitjans i visitants a la localitat.
No sé perquè, però no he vist mai la pel·lícula de Bill Murray amb fons musical de Sonny&Cher, de fet fa ja tempos vaig decidir no veure-la fins que traspassi la incombustible cantant nordamericana. En resum, si voleu saber si l'hivern durará molt o poc, no us refieu ni de la marmota, ni de la Candelera, ni tampoc de la Mónica Usart, espereu a que vagin pasant els dies i ja ho sabreu, aquesta és la única certesa, la resta tradicions sense solta ni volta
Parlava al començament de l'escrit de l'avorrida campanya electoral. Sergi Pàmies destaca avui al seu article de la vanguardia, una frase de Salvador Illa (PSC) a Laura Borràs (JxCat): "Això, Laura, no t'ho creus ni tu". I és que la política està tan devaluada que no creure en el que dius en campanya electoral ja no es considera una degeneració del servei públic, sinó una obligació que tots els candidats practiquen amb creixent entusiasme. Per què? Primera hipòtesi: perquè seguim votant. ¿I per què els seguim votant? Segona hipòtesi: perquè hem arribat a un punt en què la veritat ens interessa relativament. Som com els personatges d'aquell diàleg memorable de la pel·lícula Johnny Guitar: "Digues que m'estimes (o que serem independents, o revolucionaris, la Dinamarca del sud, o una Espanya federal) encara que sigui mentida". I és que aquesta campanya electoral, com les anteriors, és un altre dia de la marmota.
Mi mujer,me ha dicho esta mañana,viendo los informativos de TV3.Mira,siguen hablando de lo mismo.Se refería a una imagen con los presos,con cartelitos de autodeterminación.Le he respondido-qué esperabas-,me parece que se ha enfadado.
ResponEliminaDe estas elecciones( de las que no voy a participar),sólo tengo la curiosidad por saber qué triunvirato se formará,pero por eso,por curiosidad.
Pues mire usted, que diria José Mari, esta mañana en el buzón habia la Tarjeta censal para ir a votar de mi señora, pero la mía no estaba, y como han cambiado el sitio de ir a votar por lo de la pandemia, no podré ir a depositar mi voto.
ResponEliminaEl lenguaje de los que han salido con el tercer grado, me suena a antiguo, a trasnochado, a fuera de lugar y tiempo, a otro día de la marmota. Me parece que su tiempo ya ha pasado y no se dan cuenta de que todo ha cambiado, no tuvieron el valor, el coraje de hacer lo que habían prometido, pues nada, a casita es a donde deberían de ir y con el rabo entre las piernas de su fracaso. Esto Laura, no te lo crees ni tu, le espetó Illa a Borras, ahí està el detalle, el resto humo, humo y humo.
Aquí RADIO MACUTO:
ResponEliminaCORTO Y PEGO CON MAYÚSCULAS...
"...El lenguaje de los que han salido con el tercer grado, me suena a antiguo, a trasnochado..."
PD: De la peli me gusta el tema de Ray Charles que sale en la fiesta..es una pasada de bonito.
Salutte mile ¡¡¡
Jo, m'identifico molt amb Johnny Guitar: Digues que serem independents encara que sigui mentida. Del debat em queda el dubte de la mentida mes grosa o mes petita. Votar a Laura o a la CUP
ResponEliminaLa CUP cal recordar que va enviar a Artur Mas a la paperera de la historia, i així estem.
EliminaNoi, ho tens negre per veure la pelicula. A aquestas alçadas, la Cher es un barrexa biónica ja incombustible e inmortal.
ResponEliminaDels polìtics en campanya, ja has parlta amb bastanta luçidesa. Sempre trobraran babaus que vulguin ser enganyats, i que s´aferraran a una idea morta.
Pensa que aquesta cançó la varen grabar Ssonny&cher al 1965
ResponElimina