💭Quan es va fer públic el premi Planeta 2019, tothom li preguntava a Javier Cercas si la seva novel·la, la primera d'un cicle policíac protagonitzada pel mosso d'esquadra Melchor Marín, anava sobre el 'Procés'. I ell assegurava que no. Però amb un títol busca-raons com 'Independència' (Tusquets) ja no pot negar-ho, encara que tampoc sigui exactament el relat de la política catalana dels últims anys. Qui cregui que això va de Puigdemont i Rajoy està equivocat. Puigdemont es cita només una vegada en tota la novel·la. 

Cercas ha enviat al seu heroi a l'any 2025 quan, segons la seva ficció, el 'Procés' i la pandèmia són ja cosa de el passat. L'agent, ara vidu, s'ha vist obligat a traslladar-se a Barcelona des de la Terra Alta per intentar descobrir qui estan després del xantatge dirigit a l'alcaldessa de Barcelona -que no és Ada Colau sinó la seva sucesora-, una antiga progre fundadora d'un nou partit xenòfob, a la qual amenacen amb un vídeo sexual. l'entrevista la podeu llegir sencera aquí, però com és una mica llarga he destacat dos paràgrafs que em semblen els més interessants de la mateixa.

Per què ha titulat aquesta novel·la 'Independència' quan les al·lusions directes a l' 'Procés' tot just ocupen un parell de pàgines?

M'encanten els títols ambigus, polisèmics i equívocs. Umberto Eco deia que el millor títol de la literatura mundial era 'Els tres mosqueters', perquè eren quatre. Independència és una paraula magnífica.

Aquest seria un títol curiós per aquesta entrevista.

Tendim a pensar en independència política però hi ha moltes classes d'independència i totes són positives, excepte la política perquè jo sóc més aviat dependentista. Com més depenguem els uns dels altres millor, perquè així no triomfen les elits, els poderosos i els rics. D'això va aquesta novel·la. A un dels personatges de el llibre, Ricky Ramírez, li van dir a casa "Feu el papallona als bons". El mateix consell que li dóna a Llàtzer de Tormes la seva mare. El problema és que Ramírez ho entén malament i creu que li han dit Feu el papallona als rics i els poderosos. Aquest és el seu error perquè els rics el que fan és utilitzar-lo com paper higiènic. L'elit política, per sortir de la crisi ecònomica de l'any 2008, va fer tot el possible per treure a la gent al carrer amb l'esquer de la utopia disponible

¿I això que té a veure amb la independència?

Pot llegir-se com una metàfora del que ha passat. L'elit política, per sortir de la crisi ecònomica de 2008, va fer tot el possible per treure a la gent al carrer amb l'esquer de la utopia disponible: un país meravellós on tots serem feliços. La idea era superar la crisi de la forma més còmoda pressionant el Govern central. El problema és que la gent s'ho va creure, les elits van perdre el control de la situació i ara estan espantades perquè treure a la gent al carrer és fàcil però tornar-la a ficar és molt difícil...