Solc aturar-me a esmorzar al lloc de la foto, quan surto amb la bicicleta, una mica abans d'arribar a Matadepera. Com el bosc de can Deu últimament sembla la rambla, mentre estic esmorzant passa de tot, gent a peu que venen per la ruta del colesterol, els que corren, motos de cross, mountain bike d'aquests que van a tota pastilla i alguna fauna variada que oblido. Ah! si els que caminen amb pals d'esquiar que fa molt fatxendero. Però ai las! em faltava una espècie amb la que vaig ensopegar un dissabte al matí, els Pijo Bikes, amb mountain bike de marca, equipats de lo mes "in" ulleres i casc de disseny baixaven qual histèriques accelerades cami avall i al moment de saltar l'empit que hi havia davant meu deien "bache" i continuaven. La que deia "bache" amb més estil era una noia joveneta que tota ella, bicicleta, xandall, bambes i casc eren de color de rosa immaculat
Me'ls vaig trobar més avall calculant les possibilitats de baixar per un fort pendent que hi ha i que duu fins a baix al riu Ripoll, uns baixaven a peu i altres muntats damunt la bicicleta, i allí els vaig deixar i vaig continuar cami avall.
Ara, i tot s'ha de dir, qui us parla duia per equipaciò: una samarreta d'uns camells que fumen coses rares, texans, espardenyes i la corresponent "gafa" al camal dret per no enganxar-se els pantalons amb el plat i la cadena. Ah! i el bidó amb Coca-cola fresca, comme il faut.
Parlant de la ruta del colesterol, crec que l'ajuntament s'hauria de plantejar la seva ampliació, és que hi ha moments en que es satura i no s'hi cap i els esportistes i caminants envaeixen el carril bici. Ara entenc l'eslogan antic de: Sabadell ciudad piloto del deporte español. Es referia als jubilats i jubilades que caminen. corren, fan treking o simplement passegen amuntegats per la ruta del colesterol, quasi ja tan mítica com la ruta 66 de Kerouac.
Supongo que la ruta del colesterol debe de estar adobado con algún bar que se precie, donde pongan patatas bravas, huevo frito y butifarra picante junto a la inconfundible cerveza de rigor, sino no tiene gracia.
ResponEliminaEn Barcelona, veo a corredores que llevan unas bambas de diseño, unos teléfonos colgados al brazo que son de nave espacial acompañados con unos relojes calculadores de latidos que tienen mil funciones y unas camisetas que valen más que un traje de Dolce y Gabanna .
Total, pate de fua. Cuando pasan por alguna vidriera de aquellas que reflejan su figura, no pueden menos que acompasar el ritmo con una mirada discreta, después, una vez pasado el tiempo del reflejo, vuelven a dar saltitos con el futuro incierto de ver como esa máuina colgada al antebrazo le comunica que ha perdido 200 calorías, las mismas que ganará a la tarde cuando se reuna con sus amigas, en el bar de la esquina, saltándose todos los protocolos para explicar que tiempo hizo en su circuito, a la vez que se tomará un par de cervezas.
Son imágenes de la ciudad.
Salut
No fill no, la ruta del colesterol es una ruta seriosa. Surt de la rotonda de Ca N'Oriach i arriba Fins a Sant Julià d'Altura, i en ser circular, tornes cap a Ca N'Oriach pel bosc de Can Deu. No hi ha bars ni res, abans de començar si, tots, i al final a Sant Julià d'Altura, ara tancat per la Covid, hi ha un lloc d'aquests amb taules adequat per fer-se la carn a la brasa i un bareto. Però res més, la ruta del colesterol es una ruta sana.
ResponEliminajajajajaja
ResponEliminasi...sana, sana, si no cura hoy...curará mañana...
Debe ser parecida a la que uso, va desde Esplugues a la Diagonal, depende del Área Metropolitana, ha sido un acierto y una necesidad , más ahora que los gimnasios no funcionan.
ResponEliminaEn Barcelona, han hecho espacios eliminando carriles para coches y se construyen islas, con el mismo fin.
Observo, que muchas de las bicis de montaña, son ahora eléctricas, para que sean buenas no deben de bajar de 4000 euros, las mías son de ciudad no pasan de 1500,me apaño y me llevan a todas partes, hace tiempo que no tengo coche, era un gasto innecesario .El problema sigue siendo los robos, no puedes dejarla mucho tiempo atada y siempre mirando.
La mía me costó 75 euros en Cash Converter y es de marca Decathlon, pero tiene un problema, en las cuestas no tira, ahora en las bajadas va de cine.
ResponEliminaLa ruta la puedes ver reflejada en el enlace que he puesto.
Vale,pero no me digas que con una bicicleta así subes montañas...Hay que electrificarse y el litio es caro.
EliminaMe zampo un carajillo de anís antes de salir, y de hecho, como mucho subo hasta Matadepera o Castellar del Vallès, o sea que más que montañas son desniveles bajos.
ResponEliminaAhora ya sabes porqué estaba la bici en el escaparate del cash converter.
ResponEliminaNecesitas un cambio urgente de piñones.
No cal, ja em va bé aquesta, el que haurien de cambiar és al ciclista, pero el ciclista si que cambia amb el pas del temps és la relació plat pinyó. Abans pujaba amb un 6-2, y ara amb un 4-2. El que és important amb la bici és fer exercici, pero tenir-ne una d'eléctrica ja m'agafo un amotillo de 125 cc.
ResponEliminaSi voleu us en regalo una dels 70 o 80. No cal fer cap despesa. I exercici en fareu segur.
ResponEliminaHumor, que falta fa.
Anna Babra
Gracies, però Car res en té una de eléctrica, en Miquel un amotillo i jo la del Decathlon.
ResponElimina