Solc aturar-me a esmorzar al lloc de la foto, quan surto amb la bicicleta, una mica abans d'arribar a Matadepera. Com el bosc de can Deu últimament sembla la rambla, mentre estic esmorzant passa de tot, gent a peu que venen per la ruta del colesterol, els que corren, motos de cross, mountain bike d'aquests que van a tota pastilla i alguna fauna variada que oblido. Ah! si els que caminen amb pals d'esquiar que fa molt fatxendero. Però ai las! em faltava una espècie amb la que vaig ensopegar un dissabte al matí, els Pijo Bikes, amb mountain bike de marca, equipats de lo mes "in" ulleres i casc de disseny baixaven qual histèriques accelerades cami avall i al moment de saltar l'empit que hi havia davant meu deien "bache" i continuaven. La que deia "bache" amb més estil era una noia joveneta que tota ella, bicicleta, xandall, bambes i casc eren de color de rosa immaculat
Me'ls vaig trobar més avall calculant les possibilitats de baixar per un fort pendent que hi ha i que duu fins a baix al riu Ripoll, uns baixaven a peu i altres muntats damunt la bicicleta, i allí els vaig deixar i vaig continuar cami avall.
Ara, i tot s'ha de dir, qui us parla duia per equipaciò: una samarreta d'uns camells que fumen coses rares, texans, espardenyes i la corresponent "gafa" al camal dret per no enganxar-se els pantalons amb el plat i la cadena. Ah! i el bidó amb Coca-cola fresca, comme il faut. 
Parlant de la ruta del colesterol, crec que l'ajuntament s'hauria de plantejar la seva ampliació, és que hi ha moments en que es satura i no s'hi cap i els esportistes i caminants envaeixen el carril bici. Ara entenc l'eslogan antic de: Sabadell ciudad piloto del deporte español. Es referia als jubilats i jubilades que caminen. corren, fan treking o simplement passegen amuntegats per la ruta del colesterol, quasi ja tan mítica com la ruta 66 de Kerouac.