Sempre cal estar borratxo. D'això es tracta tot: això és l'únic que importa. Per no sentir l'horrible pes del temps que ens trenca l'esquena i ens inclina cap a la terra, has emborratxar-te sense parar.

Però de què? De vi, poesia o de virtut, del que vulguis. Però emborratxa't.

I si de vegades, a les escales d'un palau, sobre l'herba verda d'una rasa, en la trista solitud de la teva habitació, despertes, la borratxera ja minvada o desapareguda, pregunta-li a el vent, a les onades, a l'estrella, a l' ocell, al rellotge, a tot el que degota, a tot el que fuig, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu-los quina hora és; i el vent, les onades, l'estrella, l'ocell, el rellotge, et respondran: És hora d'emborratxar-te! Per no ser els martiritzats esclaus del temps, emborratxeu-vos; 'Emborratxeu-vos sense parar! De vi, poesia o de virtut, del que vulgueu».


Charles Baudelaire