“Tinc por. Més por del que he tingut en tota la meva vida”, explica l’Ali, un intèrpret afganès que va col·laborar durant tres anys amb la missió espanyola a Bagdhis, a prop de la ciutat d’ Herat. Dona un nom fals per temor que els talibans l’identifiquin i l’assassinin. Espera a Kabul, amagat, que les autoritats espanyoles confirmin dia i hora per a un vol que els ha de treure a ell i a cinc membres més de la seva família de l’ Af­ganistan. Ha anat a les portes de l’aeroport de Kabul diverses ­vegades durat els últims dies, però no ha aconseguit accedir a l’interior.

El Ministeri d’Exteriors no confirma la data d’enlairament del segon vol d’evacuació: “No hi ha una forma segura d’entrar a l’aeroport”, explica. “Hi ha aglomeracions a les dues entrades, la majoria són gent que no és de risc, però que no es distingeix dels que sí que ho són i ­tenen passi”, afegeix. Des de dimarts, dia en què l’exèrcit dels Estats Units va prendre el control de les instal·lacions, s’han establert dos punts de control.

El primer, a la rotonda d’entrada a l’aeroport, està controlat per soldats talibans, que no dubten a engegar trets a l’aire per dispersar la multitud. “La gent ja no fa cas als trets, estan desesperats”, afirma. Allà se situen els membres del cos diplomàtic o d’exèrcits estrangers amb la llista de persones seleccionades per embarcar. Si no ets a la llista, no tens accés al segon checkpoint , gestionat pels nord-americans, “la zona de seguretat”, com en diu l’Ali. Ell i uns altres tres intèrprets vinculats a la missió espanyola van esperar durant tot el dia a l’atapeïda entrada de l’aeroport. “No hi havia cap espanyol i no hem pogut passar”, diu. Per la seva part, el Ministeri d’Exteriors no confirma la data d’enlairament del segon vol de repatriació, en el qual s’espera que viatgin entre 100 i 200 persones. “No hem rebut notícies del ministeri, ens han deixat tirats”.

Els Estats Units han implementat un altre sistema. Un autobús recull tots els seus col·laboradors en cases o punts acordats i després accedeix a la terminal a través d’una porta lateral. “Ens arriben missatges d’altres intèrprets. Em diuen que un traductor de l’exèrcit australià ha estat disparat per un dels talibans de les torretes d’entrada”, diu.“ No vull posar en risc la meva família i els nens portant-los allà”, afegeix.

Entre ells circula també un article de BBCNews que adverteix que els talibans han començat la recerca i persecució dels col·laboradors amb els exèrcits de l’OTAN. La peça esmenta un informe filtrat de l’ONU que confirma l’existència de “llistes prioritàries” d’objectius a eliminar com més aviat millor. Tan sols uns pocs dels diversos centenars d’intèrprets i traductors que van treballar amb el ­personal diplomàtic i militar espanyol a l’ Afganistan han aconseguit ser evacuats. La resta esperen, en una ciutat on tothom s’amaga, on és perillós caminar amb roba occidental, on grups de cinc o sis talibans patrullen dia i nit. Esperen un passi per volar fora del país amb garanties i evitar una travessia per arribar a l’ Iran sense visat. Després de més de dotze hores al sol a la rotonda d’entrada de l’aeroport, tornen a casa o a un amagatall, derrotats, a esperar una mica més.

Aquest interpret ha estat avui en directe a Rac1, cap tertulià ha interromput ni un moment les seves paraules i el presentador, aclaparat no sabia ni que dir, per primera vegada crec que hem escoltat les últimes paraules d'un condemnat a mort, que sap que està condemnat a mort, ell i la seva familia, i malgrat tot estava seré, resignat a la seva dissort, diria jo. L'han abandonat a ells i als seus, el Govern Espanyol més progresista de la historia, l'han abandonat a ell i a uns quants més. Em pregunto qui serà el responsable final de la seva mort i la dels seus familiars, com els del periodista afganés que treballa a la Televisió alemanya i com l'han anat a buscar a casa seva i no hi era, han matat a tots els que hi havia allí, familiars i no familiars. Al cap i a la fi, els talibans només són el braç executor, pero el reponsable final no són ells.